D’aquí just un mes, el proper 28 de maig, tindrem eleccions municipals -també autonòmiques en altres parts de l’Estat-.
L’anunci d’unes eleccions locals sempre dóna el tret de sortida a un rajolí constant de titulars i prediccions sobre resultats i possibles escenaris i pactes electorals. Res al que no estiguem acostumats els mesos previs a la vigília d’uns comicis.
No obstant, a banda de les grans ciutats – i encara de forma molt limitada-, les eleccions municipals sembla que s’han convertit en el pal de mesura de les eleccions d’un nivell superior.
En el cas que ens ocupa, les eleccions del proper 28 de maig es consideren una primera volta de les Eleccions Generals de finals d’any i un avanç del pes territorial de cada força a Catalunya o l’antasala de futurs pactes de Govern.
Amb tot això ens oblidem de la importància d’aquestes eleccions, dels Ajuntaments com a part de l’estructura de l’Estat i com a subjectes polítics del valor de la política de proximitat. Sembla que, erròniament, les eleccions locals mai tenen valor per elles mateixes. Sempre les analitzem en relació a o fent projeccions cara a les eleccions a la Generalitat o al Govern de l’Estat, que considerem més importants.
Ens costa parlar de política municipal. Sembla que des dels Ajuntaments no es faci política, i res més lluny de la realitat. Que els consistoris es troben fora del focus mediàtic i que no tenen tanta capacitat per ocupar pantalla és cert, però fan política cada dia i en tot moment treballant pel benestar dels seus ciutadans i ciutadanes.
Ser Alcalde o Alcaldessa, per dir-ho d’una manera simple, es converteix en un estat civil. Ho ets a totes hores i tots els dies de l’any sense excepció. Independentment del nombre de població del municipi que es governa o d’on estigui situat, quan la ciutadania percep o té un problema, pren sempre com a referent el seu Alcalde o Alcaldessa.
Hi ha un gran desconeixement envers els Ajuntaments. Tenen una naturalesa i un funcionament singular, una autonomia i unes competències pròpies que molts cops costen reconèixer-se-les com a institucions dins de l’estructura de l’administració i com a subjectes polítics. El mal finançament no els hi ajuda.
Són l’ase dels cops, invisibles davant les bones notícies i responsables quan van maldades.
Les eleccions municipals no són ni han de ser l’antesala de res. Ni serveixen per mesurar la fortalesa ni la implantació territorial de les diferents forces polítiques. Les eleccions municipals són per escollir alcaldes i alcaldesses i regidors i regidores amb l’objectiu d’avançar en un programa de govern sobre la base de la proximitat i l’escolta i criteris de benestar i progrés, econòmics i de cooperació i col·laboració amb la resta de nivells de l’administració.
Si les analitzem des de la proximitat i la realitat territorial i municipal, veiem moltes poblacions que tenen representants imbatibles independentment de quina força política representen. Són ells o són elles, sense sigles.
A Barcelona però, on les sigles s’hi juguen un paper, i molt important, hi ha qui les amaga i qui fa de l’Ajuntament el peó dels contrapoders.
I si seguim amb l’anàlisi veiem que passades les eleccions per garantir la governabilitat, de nou, és més important el que passa al costat o el coneixement de l’altre, que els equilibris que a voltes es volen imposar des de les seus centrals dels partits.
La política municipal és proximitat, és resposta, és preocupació, és ser-hi sempre. Per això és tant difícil fer llistes a molts pobles, un gran sacrifici a canvi de res -ni de sou en els ajuntaments petits-. I, alhora, a canvi de tot, que és el fet de treballar pel teu poble o la teva ciutat.
Mirem aquestes eleccions des del valor que tenen per elles mateixes, per escollir els i les millors. Per fer governs sòlids, sempre que això hagi de representar una renuncia al que hom creu i a la seva ideologia.
Jo he estat regidora dotze anys de l’Ajuntament de Barcelona, he pres moltes decisions, he treballat i gaudit mot de la política des del seu sentit més intens: el d’estar al costat de la gent, de prendre decisions i governar. I mai he estat tant allunyada dels mitjans de comunicació, i he sigut tant poc coneguda.
Però encara avui, anys després, quan em trobo amb veïns i veïnes que et diuen que els vas casar, que es van reunir amb tu per algun problema o van assistir als plens municipals sents l’orgull de la feina ben feta.
Els Ajuntaments no són els germans petits de ningú, són subjectes polítics, són una part molt important de l’Estat, en majúscules. I com a tal han de ser reconeguts, finançats i respectats.
Pensem en la seva força i la seva importància el proper 28 de maig.
