La majoria de nosaltres ens costa prendre la Soledat i el Silenci com valors a incorporar en el dia a dia. La societat mediàtica i accelerada en la que vivim ens marca un estil i ritme de viure. Si un vol seguir “les tendències”, toca anar sempre ofegat per les presses, parlant pel telèfon al mateix temps que aprofitem per entrar al supermercat a comprar les quatre cosses que ens falten per preparar un sopar “ràpid”. Desprès ens espera els serials, o programes varis d’entreteniment. I a descansar fins l´ endemà. I tot això al mateix temps que hem de dedicar-nos als nostres fills i les seves múltiples activitats, als amics dels nostres fills, als pares del amics, familiars,…….
Tot plegat ens porta a considerar els valors de la Soledat i del Silenci com”socialment inútils”.
La Soledat i el Silenci ens porten a la reflexió del que realment es important a la nostre vida, a pensar i valorar la autenticitat de les nostres relacions amb la societat i l´ entorn, etc….. Es el punt d´ aturada que ens ajuda a pensar i reflexionar al voltant de les passes vitals que anem fent en el nostre viure de cada dia.
En els temps en que vivim encara pren més importància saber viure la Soledat i el Silenci en totes les seves dimensions. Això ens ajudarà a gestionar els entorns de canvis e incertesa amb més sereno i saviesa.
Permeteu-me que reculli unes frases de Alfred Rubio sobre el Silenci,
El silenci -quina gran cosa!- de l´ home amic suprem. Conseller, jutge just, es sedant i creatiu.
És una llum que il·lumina l´ espiritual camí fent que, fermament !, refrenem l´ instint depurant les idees, del nostre llast viscut.
El silenci ens redimeix de la pressa dels temps per a viure una altra vida.
Com un nou naixement on es veuen ja les coses amb més claredat i encert. El silenci sempre és pur, es diví i es etern !. Immersos en el silenci som molt a prop del cel !.
Donem a la Soledat i al Silenci el lloc que es mereixen a la nostre societat i a les nostres vides.
