Per si algú a aquestes alçades encara no ho ha entès, si alguna vegada ens volem independitzar d’Espanya unilateral i democràticament, haurem de fer un referèndum. Aquesta és una etapa que no ens podrem saltar i que qualsevol independentista té clara.
Per tant, el referèndum ha tornat per quedar-se. Qualsevol programa electoral d’una força independentista l’haurà de portar en primera plana perquè no s’entén l’exercici del dret d’autodeterminació sense un referèndum. Admès aquest punt, l’únic debat serà quina mena de referèndum. Ara per ara hi ha tres camins possibles: un referèndum constitucional, un referèndum pactat, i un referèndum unilateral.
El referèndum constitucional no cal portar-lo en un programa. Cal simplement intentar fer-lo. Aquest és el què han de convocar les corts espanyoles per a tots els espanyols. “No hace falta decir nada mas”. El referèndum pactat, és aquell que l’estat espanyol accepta fer. És a dir, o canvia la constitució, o no es pot fer. Tornem a la casella de sortida. I finalment, hi ha el referèndum unilateral, que és el què el govern, el parlament, l’AMI i dos milions de catalans volen plantejar. No és constitucional i, en aquest sentit, no es pot pactar.
Davant el fet real d’una convocatòria d’un referèndum unilateral com la que es plantejarà properament, l’estat espanyol governat pel PP respondrà aplicant les lleis vigents que el PP ha creat per fer que actuï el Tribunal Constitucional i els fiscals de l’Estat aplicant articles de les lleis penals per acollonir, primer, i inculpar, després, als polítics i funcionaris que desobeeixin. I el govern de JxS actuarà mantenint-se unit o dividint-se, i deixant-se acollonir, o deixant-se inculpar.
Passi el què passi, i pot passar de tot, el valor democràtic del referèndum per la independència és impossible d’obviar. El referèndum ha arribat per instal·lar-se per sempre, agradi o no, es vegi possible o no, sembli una carallotada o no. Com a ciutadans de Catalunya, d’Espanya i d’Europa, haurem de decidir si deixem que les qüestions fonamentals les decidim nosaltres o les decideixin les elits (com en el cas d’Europa). Qüestionar el valor democràtic del referèndum o negar-ne l’evidencia com a única eina pacífica per la lluita per la independència, és perillosíssim. Perquè quan parlem del bé comú, d’allò que és públic, volem votar i respectar la decisió de la majoria. La democràcia tindrà molts defectes. Els mateixos que el conjunt dels homes. Però no s’ha inventat cap règim menys perillós per la nostra supervivència com a espècie. Tot i que a vegades tinguem unes absurdes e irrefrenables ganes d’embolicar-nos a bufetades. Com quan arxiven el cas Fernández Díaz, per exemple.
