De voluntariat n’hi ha de diversos perfils i motivats per àmbits diversos, però avui només faré cinc cèntims dels voluntaris de les Agrupacions de Defensa Forestal o més coneguts com les ADF.
Per anar a l’inici de les ADF cal remuntar-nos a principis del segle XX i quan la fil·loxera ja havia afectat la majoria de vinyes de Catalunya i va comportar que les antigues vinyes es transformessin en boscos o matolls, i també la forta industrialització va fer que la gent dels pobles marxés a les ciutats i abandonés les terres o els boscos, i a mesura que més s’industrialitzava, també s’anava tendint a la utilització d’altres energies que no eren la fusta o el carbó, tant a les cases com a les fàbriques, per tant, la fusta deixava de tenir un valor econòmic per convertir-se en una alta càrrega foc en cas d’incendi, augmentant el perill dels incendis pels quals encara vivien de l’agricultura i el camp, i on els Bombers, com els coneixem avui en dia, encara no existien, en conseqüència, els que encara vivien a les masies s’havien d’espavilar com podien en cas d’incendi, i per la solidaritat pròpia del veïnatge s’havien d’ajudar entre ells.
Un altre factor també va ser generador i motiu de creació d’aquestes agrupacions. Als anys 60 la gran majoria de propietaris de masies no disposava d’aigua corrent ni electricitat, i quan anaven a demanar-ho se’ls negava o se’ls feia pagar uns preus desorbitats que no podien assumir, va ser molt important que els propietaris agrícoles i forestals s’unissin per fer les sol·licituds de forma conjunta per tenir més força, reduir els costos i aconseguir un bé comú.
En definitiva, la creació de les ADF era el resultat de la solidaritat i la lluita compartida dels propietaris agrícoles i forestals d’un terme municipal o de proximitat que feien front a la prevenció i l’extinció d’incendis de les seves propietats o veïnatge i que s’unien per un bé comú.
Avui en dia aquestes agrupacions estan formades per un gran nombre d’homes i dones del territori, que de forma altruista dediquen moltes hores del seu temps lliure per participar i formar part d’aquestes agrupacions amb la finalitat de defensar la naturalesa del seu municipi o territori i on també hi ha de formar part propietaris forestals, ajuntaments, o associacions de propietaris forestals legalment constituïdes i organitzacions professionals agràries vinculades al o als municipis en qüestió. A cada territori, les particularitats d’aquestes agrupacions o les seves funcions i operativa són una mica diferents en funció de la quantitat de boscos existents o si la majoria de terrenys són de cultius agrícoles, però totes tenen la mateixa finalitat, la protecció contra els incendis, tant en prevenció com en extinció, a més a més de ser grans coneixedors del territori, de l’estat dels camins, dels accessos i de la vegetació.
Pels que no esteu al corrent del tema, des d’aquest estiu hi ha una disputa entre la cúpula dels bombers professionals i les ADF sobre les funcions d’extinció que poden fer aquestes davant d’un incendi forestal. Jo no puc donar-vos la meva opinió sobre el tema perquè arguments sòlids n’hi ha per les dues parts, i escriure i descriure les realitats de cada territori o les argumentacions de seguretat per les persones que intervenen en un incendi que indiquen els bombers requereix molt més que un article, vaja, si fos tan senzill d’explicar i argumentar el neguit de les dues parts segur que ja estaria resolt, però el que sí que em permeto opinar és que cal seguir treballant i coordinant-se per arribar a un acord on se sentin còmodes les dues parts, i també els municipis petits o mitjans, que molts cops només disposen d’aquest voluntariat i de petites subvencions per tirar endavant les mesures de sensibilització, vigilància i prevenció d’incendis que són tan necessàries al nostre país.
Aprofito aquest article per donar les gràcies al gran nombre de persones voluntàries que conformen les diferents ADF de Catalunya per tot el que han fet, el que fan i el que faran de forma altruista per un bé comú com és la protecció de la natura, els boscos i l’espai rural, i també al Xavier Jovés Garcia, expresident del Secretariat de la Federació de les ADF entre molts altres càrrecs, que ha regalat hores i hores de la seva vida per millorar les emergències sempre amb un tarannà conciliador.
