A Catalunya, a dia d’avui, ¿influeix la condició religiosa del ciutadà a l’hora d’emetre el vot polític? En aquesta circumstància superlativament singular en què Catalunya es debat, ¿intervenen o no les conviccions religioses quan es tracta de votar a favor o en contra de la independència d’aquest país respecte a l’Estat espanyol?. La meva impressió és que, en un notable percentatge de ciutadans, sí que influeixen o poden influir.
El ciutadà catòlic d’aquest país és conscient que la seva Església, l’Església catalana, ha hagut de patir i de lluitar per conservar la seva personalitat, la seva identitat particular. El ciutadà catòlic català sap que la pressió de l’Església espanyola sobre la catalana per diluir-la en el magma espanyol –cosa contrària a la suposada germanor cristiana- ha estat un fet constant des de temps antics. Al començ de la dictadura franquista, per exemple, l’Església d’aquest país hagué de renunciar a contracor a l’ús de la llengua catalana en la predicació. I durant el franquisme, hagué de suportar la designació de jerarquies eclesiàstiques desconeixedores de la cultura catalana i de la identitat nacional de Catalunya.
El conjunt de l’Església catalana, però, reaccionà de seguida que es produïren circumstàncies una mica favorables. En plena Dictadura, un nombrós estol de clergues i seglars es comprometeren a fons amb la seva Pàtria: batallaren per la permanència de la seva llengua i no cediren en la preservació de la seva identitat. Cal advertir, però, que no tots els eclesiàstics es mobilitzaren en defensa del país. N’hi hagué –fa de mal dir quants- que es plegaren davant el poder polític espanyol constituït.
El ciutadà catòlic català constata i lamenta que, encara avui, l’Església jeràrquica espanyola s’aferra a la idea que la unitat territorial d’Espanya és un bé moral que ha de predominar sobre qualsevol altre opció: tant la que sosté la pluralitat de la societat civil espanyola –i, per tant, propugna la necessitat d’una estructuració plurinacional de l’Estat-, com la que contempla la independència efectiva de Catalunya respecte de l’Estat espanyol.
A banda d’altres consideracions de caire social, quan va a dipositar el seu vot, el catòlic català té també present la posició inequívoca dels seus jerarques en els solemnes documents de 1985 i 2011, on s’afirma rotundament l’existència de la nació catalana: “En continuïtat amb els nostres predecessors, reconeixem la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya, en el sentit genuí de l’expressió, i defensem el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta”.
Ningú, per tant, s’ha d’estranyar que, en virtut d’una determinada trajectòria històrica del catolicisme català, fonamentada en la Doctrina Social de l’Església, i atenent a l’evolució de les expectatives de llibertat d’una proporció immensa del poble, les conviccions religioses actuals també influeixin, i poderosament, a l’hora d’emetre el vot. Sobretot quan aquest vot pot decidir, més que la victòria d’un partit polític, la sort futura de la pròpia nació.
