Per fi ja tenim dia i hora pel derbi futbolístic espanyol per excel•lència. Dilluns 29 de novembre a les 21.00h i per GolTv; l’endemà de les eleccions del canvi, almenys esperem així siguin. Però renoi, quin calvari de dates i hores que hem viscut aquests dies, sobretot a les tertúlies de ràdio. Ja sigui en programes esportius o no, tota quanta persona que hi ha parlat n’ha dit la seva. Entre ells, hi havia mil i una opinions, uns deien diumenge, altres dilluns i uns altres dissabte – aquí, a diferència de Madrid, ningú defensava el dissabte perquè és clar, el dimecres el Barça té partit a Grècia i jugar en dissabte no els permetria arribar en bones condicions físiques.
El problema amb la data del partit que han tingut els clubs i la cadena posseïdora dels drets d’emissió del partit, i indirectament els espectadors, ve del president de la Generalitat que va decidir posar la data de les eleccions al Parlament de Catalunya el mateix cap de setmana en què es jugava el derbi futbolístic a Barcelona. Perquè cal recordar que la data del derbi és anterior a la de l’anunciament de les eleccions al Parlament.
Deixant de banda si el dia escollit per la celebració de les eleccions és el més idoni, i oblidant la donada circumstància de que el derbi ja tenia data des de fa quatre mesos, caldria fer la reflexió de si mai hi haurà algun país capaç de celebrar dos esdeveniments tan importants el mateix dia, i de si, potser, podríem ser nosaltres aquest primer país. Però segurament fer aquesta relació temporal de dos fets que a vegades van tan lligats – recordem la famosa frase “el futbol és política” -, sigui impossible.
Com que la data de les eleccions i del partit ja és inamovible, ens hem d’alegrar per tots aquells que volien escapolir-se del seu deure d’estar presents en una mesa electoral per poder veure el partit si es feia en diumenge, i no podran. Cal dir però, que sento una profunda pena per no poder celebrar la culminació d’aquell dia en que haguessin coincidit les votacions i el partit. La imatge de Messi marcant el gol de la victòria al moment que s’anuncia que Montilla no pot governar de cap de les maneres és droga pura.
