No m’he cregut mai gaire les enquestes perquè l’abstenció pot afectar de forma significativa els resultats. Els enquestats expressen la intenció de vot però no sabrem mai amb quin grau de convicció ho fan i per tant si finalment materialitzaran o no el dia de les eleccions el vot. A més una baixa participació dona entrada al Parlament a d’altres forces polítiques, dificultant les majories. A la vista de les últimes enquestes que s’han publicat, CiU guanya amb diferència. El PSC i especialment ERC reben un fort càstig. El meu nas però em diu que hi ha tres factors que poden afectar els resultats: la sentència del Tribunal Constitucional, l’evolució de la crisi i la publicació d’escàndols de corrupció política.
La sentència del TC pot moure els suports per una banda o l’altre dels contorns de la base electoral d’alguns partits (CiU), generar més abstenció (PSC i CiU) o una lleugera recuperació del vot (ERC per desmemoriats), segons quina sigui la reacció en cada cas.
L’evolució de la crisi sembla que hagi d’afectar més a qui governa a tot arreu: PSC-PSOE.
La corrupció política no és acceptada òbviament per l’electorat però sembla que a hores d’ara és un fet assumit, atribuït, encara que injustament per igual a totes les forces polítiques i per tant ja descomptat. En aquest sentit la publicació continuada i magnificada d’escàndols, reals o maquillats, dels quals la patètica línea editorial de El Periódico n’és el millor exemple, no crec que tingui un efecte determinant però sense dubte va dirigida a evitar un traspàs de vots d’ERC i PSC cap a CiU. Queden mesos per anar tirant porqueria i alguns en són autèntics especialistes, mentre d’altres es mamen el dit.
Per a mi, el millor indici que confirma que CiU va bé, més que les enquestes, és veure amb quina virulència l’ataca el PSC i el seu pamflet de El Periódico. La crisi no ajuda a ningú però castigarà amb abstenció els socialistes. Tot de cara per a CiU però amb un interrogant important: la reacció del seu electorat potencial davant la sentència. D’aquí el seu interés en retardar-la.
Un apunt final: mentre en Zapatero adopta mesures anticrisi i el senyor Duran permetrà que s’aprovin, el PSOE i el PP es posen d’acord per canviar la llei de ports, restant part de l’autonomia que es va aconseguir, a diferència de l’aeroport, l’any 1996. La combinació del suport passiu a mesures anticrisi amb les gestions per retardar una sentència del TC, tractant amb Zapatero, no pot donar cap resultat bo. Al temps.
