Xavier Trias ha estat parlant cada dia de que el futur alcalde de Barcelona “ha d’encapçalar la processó en la reivindicació de tot allò que Catalunya necessita: traspàs de l’aeroport del Prat, del port de Barcelona i de Rodalies”. Davant d’un Jordi Hereu que ha parlat més de bicicletes que d’avions i trens en aquests darrers anys, Xavier Trias s’ofereix a sumar amb el govern català davant del centralisme d’Estat també per lluitar pel finançament que la Generalitat i els ajuntaments catalans necessiten,davant d’un Jordi Hereu que tolera i acata el centralisme cultural de l’Estat, que a Madrid inverteix en els seus museus i teatres 10 vegades més que a Barcelona. La campanya ha estat marcada per la curiosa manifestació sindical a una setmana de les eleccions: l’any 2010 el govern del PSOE va pagar 210 milions als sindicats UGT i CCOO, per la qual cosa aquests sindicats es converteixen en la punta de llança del conservadorisme i de l’estatu quo madrileny a Catalunya. No diuen res de l’espoli fiscal ni del fons de competitivitat (ni tampoc de la reforma laboral) i tampoc no han organitzat cap vaga contra el campió mundial de l’atur, el president espanyol ZP. Han fet campanya descarada a favor dels plantejaments del tripartit, que té la barra de donar lliçons ara quan han devastat en els darrers tres any el pressupost del govern català (i el PSC té la barra encara de votar en contra del fons de competitivitat a Madrid!!). Curiosament, Grècia s’enfonsa aquests dies i els diaris del nostre país no en diuen quasi res!! La situació econòmica és molt més greu que no sembla i, si a Barcelona Trias no guanya, el proper ajuntament serà el contrapoder del tripartit contra el govern d’Artur Mas.
1.- Grècia està empitjorant molt aquest any 2011: no només cau el PIB, sinó que la recaptació d’impostos cau un 20%. Pitjor encara: els dipòsits bancaris han caigut un 15%, perquè desenes de milers de milions d’euros han estat retirats dels bancs. Milers de grecs estan obrint comptes corrents a Alemanya, treuen diners del país i compren deute públic alemany. Curiosament, a la premsa internacional tothom ja dóna per fet que Grècia està abocada a la reestructuració del seu deute públic, però aquí ningú no en parla. El govern grec no podrà tornar tots els diners que han estat invertits en deute públic grec, ni pagar els interessos promesos en els terminis previstos. La banca europea en serà afectada, però també el Banc Central Europeu, que ha comprat en el darrer any uns 40.000 milions d’euros, i per això Jean Claude Trichet mira d’ajornar aquesta reestructuració, si més ni fons que plegui a finals d’octubre.
Uns diputats del Parlament Europeu acaben de tornar de Grècia i els periodistes grecs s’han acarnissat contra el president de la comissió de crisi, l’alemany Wolf Klinz: la primera pregunta va ser “quan pensa Alemanya pagar les indemnitzacions per la destrucció d’immobles causada pels alemanys a Grècia en la segona guerra mundial”… pobra Europa!
2.- Ahir el Financial Times va publicar una notícia que afecta de ple la credibilitat del govern espanyol: se sospita que després de les eleccions del 22-M, afloraran milers de milions de deute públic regional poden aflorar. Quan Artur Mas va dir ara fa un mes al parlament que Catalunya anava pel mateix camí que Grècia, només va fer servir una dada: l’any passat, 1 de cada 3 euros gastats per la Generalitat van procedir del deute públic.
I mentre la campanya electoral pivota al voltant de la demagògia sobre la immigració (el PP, que va obrir de bat a bat les portes del país de 1996 a 2004, ara va de dur en aquest tema), ningú no parla que el govern espanyol està generant sospites que l’apropen molt al “mal grec”: la mentida en els comptes públics. A Europa tothom em pregunta quin deute real ha trobat CiU a la Generalitat i tothom s’esvera quan sap que són 7.200 milions, i no 4.200, el dèficit de 2010… tot i que la ministra Salgado, a quatre dies de les eleccions del 28-N, va afirmar solemnement al Congrés que era de 4.200!!
3.- Jordi Hereu ha parlat més de bicicletes que d’aeroports i trens en aquests darrers anys i és el perfecte alcalde resignat a la capitalitat total de Madrid i a la provincianització definitiva de Barcelona. El passat 10 de juliol se’n va anar al cinema, enlloc d’estar a la gran manifestació (com si hi era el president Montilla) en contra de la gran retallada, la mare de totes les retallades, la de l’Estatut:
Jordi Hereu, que ara parla de retallades, va donar per bona la gran retallada de l’Estatut, que limita per molts anys els futurs ingressos de la Generalitat i dels ajuntaments catalans. I el passat 10 d’abril també va posar tants obstacles com va poder contra la consulta de Barcelona Decideix. Però Roma no paga traïdors: Hereu mai no ha trencat un plat del sucursalisme del PSOE, però l’aparell socialista no va tenir cap escrúpol de fer-li unes primàries per fer-lo fora, després del fiasco de la consulta de la Diagonal d’ara fa un any. Jordi Hereu, finalment, no ha dit res davant de la marginació deliberada de les inversions ferroviàries al port de Barcelona, sense les quals la nova ampliació del port serà inviable i el corredor mediterrani no podrà ni sortir del port.
4.- Xavier Trias ha estat parlant cada dia de posar-se al costat del nou govern català per reivindicar les infraestructures i el finançament que Catalunya necessita. Xavier Trias ha estat repetint cada dia que l’ajuntament no pot fer la competència a les entitats que ja existeixen. No s’ha de seguir fent llars d’infants públiques (o escoles, o centres cívics) allà on ja existeixen llars d’infants privades: cal concertar serveis amb les entitats que ja existeixen, no expulsar-les.
Ahir a Gràcia Xavier Trias deia que, en aquest barri únic a Barcelona, hi ha 400 entitats associatives: cal que el diner públic vagi a competir, a substituir aquesta empenta associativa? Cal que BTV costi 18 milions d’euros a l’any? Cal que el bicing costi 15 milions d’euros cada any? Cal que, després de 32 anys, a Barcelona hi hagi un canvi!!!
