No hi ha res com convocar unes eleccions enmig d’una pandèmia mundial que no està controlada. I clar, quan estàs en meitat de la tercera ona tots els partits polítics acorden que és millor ajornar-les al maig, per quan la cosa estiga més calmada. Però ara un jutjat ho ha invalidat. Què fem?
Ara per ara, a 21 de gener de 2020 les mesures de seguretat per a la gent són no reunir-se més de sis persones en espais tancats excepte si estàs a l’escola, a la universitat o un servei de transport públic, res d’hostaleria al País Valencià i a Catalunya. Inclòs segueix el confinament per municipis a la mateixa Catalunya, però els sembla bona idea que molta gent s’ajunte als col·legis electorals i toque unes paperetes que aniran de mà en mà.
És per això que es va pensar a ajornar les eleccions previstes per al 14 F per a més endavant, per al 30 de maig. Però amb això sorgien uns quants dubtes. La normativa no diu res sobre aquesta possibilitat perquè fins ara no s’havia previst un fet d’aquesta magnitud tan gran que impedirà unes eleccions (una sempre pensa que la manera d’ajornar unes eleccions són colps d’estat o guerres, no pandèmies).
A més a més, si s’ajornen les eleccions sense anul·lar el decret que ordena aquests comicis els votants seran només els que establia el decret d’eleccions el dia de la publicació. És a dir, poden votar les persones que fins al dia 14 F han complit els 18 anys. Si la votació es fa en maig, la gent que complisca 18 entre el 15 F i el 30 de maig queda fora d’aquests comicis.
Així, cinc persones diferents van presentar uns recursos davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per evitar aquest ajornament d’acord amb diferents arguments. Com que el dret a votar és fonamental i està per damunt de la salut pública que és un dret de la ciutadania.
El TSJC va admetre les mesures professionalismes demanades per un d’aquest recurs, per la qual cosa les eleccions a hores d’ara no estan ajornades. Però açò és part del procediment, es fa així per evitar que els terminis establerts a la llei electoral es respecten en cas que la sentència final diga que s’han de fer les eleccions el dia 14. Ara, hi haurà una audiència (vista) en la que es personara el govern per dir la seua.
Aquest ha d’argumentar quins són els motius per ajornar-la ara quan va fer el decret en meitat del segon estat d’alarma decretat pel govern central. És a dir, la situació ja la coneixien i no ha canviat per la qual cosa quin seria el vertader motiu per ajornar unes eleccions?
Motius sanitaris o polítics? A qui li ve millor és temps de campanya i a qui li ve pitjor? Per donar resposta a aquesta pregunta, és millor veure els tuits de @teresaciges què és la que sap de comunicació política al territori.
Siguen els motius que siguen, si es fa cas als experts sanitaris i epidemiològics s’haurien d’ajornar totes aquelles coses que no són imprescindibles ni urgents per molt que s’estiga al fil d’una norma constitucional. O no és el que estem fent amb el decret d’alarma, intentant evitant la mobilitat al màxim perquè no es descontrole una situació que en cap cas està controlada?
Hi ha casos i casos. A mi no m’agradaria veure titulars com ‘La Generalitat demana a les persones amb COVID19 que no vagen a votar’ com ho vaig vore a les eleccions gallegues i basques, perquè això sí que atempta contra la llibertat d’expressió, de pensament polític i a l’efectivitat del dret al vot.
Pense que en aquest cas, no s’està impedint el dret al vot. Perquè aquest es farà efectiu tard o d’hora, però si es pot impedir el dret a la salut pública, obligant a la gent a ser membres d’una mesa electoral o a eixir de sa casa per efectuar eixe vot, siga per correu o el dia de les eleccions amb el consegüent risc que comporta.
