Per Sebastià Bennasar
En Pere Fullana és un home singular. Aquest excapellà algaidí que va casar el president Francesc Antich quan encara tenia poders per a fer-ho a través de l’església i que va ser casat pel president quan aquest era batlle, és un d’aquests rars intel·lectuals que es mantenen amb un peu a l’ombra. Aquest historiador va dirigir la Gran Enciclopèdia de Mallorca, és articulista del Diari de Balears, professor a la Universitat de les Illes Balears i recentment ha estat nomenat director de l’arxiu capitular de Mallorca. Vinculat a la revista Lluc i a la història contemporània, coneix profundament la història de l’església, la del maurisme i en general una època fascinant com és la que està compresa entre el 1880 i el 1936. També ha tengut experiències polítiques, tant al govern entre 1999 i el 2003 com al Consell de Mallorca entre el 2007 i el 2011.
Vós vau dirigir la Gran Enciclopèdia de Mallorca i heu tengut llocs de responsabilitat al Consell. Què és Mallorca, existeix?
Jo crec que l’enciclopèdia ens va ajudar a prendre consciència i a entendre que en realitat vivíem al món des de Mallorca i que això era importantíssim. Mallorca és un punt de vista. A mi m’interessa més com s’ha viscut i com s’ha expressat i com tot això s’ha expressat i com s’ha reflectit en una manera de fer partint des d’aquesta mirada.
I les Illes Balears?
Això de Balears és una cosa que allà on menys s’entén és a cada una de les illes que les conformen. Històricament és un arxipèlag estratègic per a les diferents civilitzacions que se l’han repartit segons els seus interessos i que ens fa massa diferents perquè els que ens han anat treballant són molt diferents i creen diferents amalgames culturals. No hi ha una unitat territorial.
Estam vivint un moment de declivi de les anomenades humanitats. Quina creis que és la funció d’un historiador avui en dia?
Per sort a mi sempre m’ha tocat explicar història per a no historiadors o en espais –com diferents empreses- on m’he hagut de fer valer com a historiador i per això entenc que un historiador ha de menester fonamentalment dues eines: davall d’un braç ha de dur el seu coneixement històric i davall de l’altre ha de dur el diari del dia. Totes les èpoques són bones sempre i quan siguin viscudes des del present. Jo crec que la crisi que estam vivint durant a un renaixement cultural i s’anirà de nou de cap a fonts clàssiques i els historiadors seran importants perquè podran aportar una perspectiva històrica al present per encarar noves maneres de fer. I després tenim un repte, que és explicar la història i fer-ho de forma didàctica i com a reflexió.
Sou especialista en un període de vegades poc conegut de la nostra història però que és molt interessant perquè bona part del que som es forja en aquesta època, que és la que va del 1880 al 1936. Creis que l’ignoram massa?
Crec que aniria molt bé recuperar algunes coses d’aquesta època que sovint hem dejectat. Malgrat tot no es pot discutir que des de la Restauració fins a la República hi ha un ventall de personatges claus per a les relacions entre les Illes Balears i el catalanisme i Catalunya. Els balears a la vegada varen assolir les més altes quotes de poder, molt més que no ara. És veritat que era el ple del caciquisme, però varen aparèixer personatges que ara difícilment es donarien, com Alexandre Rosselló, que va ser ministre i un personatges significatiu o persones claus per a la Catalunya dels anys 20 i 30 com són Joan Estelrich, Gabriel Alomar, Sbert… són personatges que foren diputats, consellers i que estaven a primera línia a la generalitat com fins i tot Fèlix Escalas. Hi ha molts mallorquins que varen excel•lir, sense tenir en compte el món purament cultural. Hi havia una connexió al poder de personatges de Mallorca que per a mi és significativa i que val la pena recordar.
Com a historiador illenc, com valorau el fet que el pare Massot hagi estat reconegut amb el premi d’honor de les lletres catalanes?
El pare Massot és un d’aquests personatges representants d’aquesta línia de mallorquí sempre present a Catalunya. La clau de l’èxit és la seva intel•ligència i la seva connexió amb els àmbits de poder cultural, perquè el pare Massot no només és un savi, sinó que és un empresari, gestor cultural, un gran líder de grups i ha sabut contemplar la realitat des de múltiples perspectives, a banda de vàlua extraordinària dels seus treballs.
Vós heu ocupat càrrecs de responsabilitat en dos governs progressistes. Com valorau el vostre pas per la política?
Ha estat una experiència molt positiva. Jo tenc més mitificada la del 99, que era la primera, però jo crec que el meu pas per les institucions m’ha marcat per a be. Humanament te fa ser més dialogant i més tolerant i després te permet interpretar moltes coses des d’una altra perspectiva. Poder participar en els àmbits de presa de decisió t’ajuda a entendre i a revisar les teves fonts d’una altra manera, és com si hagués fet dues carreres més i m’ha duit a tenir un gran respecte per la classe política, per això visc amb una certa pena la criminalització de la classe política. Supòs que pel fet de ser catòlic fa tants d’anys que jug a fora casa i tenc clar que ho has de ser per convicció, que entenc que a la política hi has de ser per servir. Els catòlics som així, o som minoria o no té sentit ser catòlic, i en això de la política hi ha molta gent excel•lent que ha estat criminalitzada com a col·lectiu.
Us ha sorprès que en un terra tradicionalment considerada com a calmada una de les principals protestes continuades a gairebé a tot arreu del territori sigui pels atacs al català?
No m’ha sorprès perquè estic convençut que els ciutadans i la gent de Mallorca de cada dia es convenceran més que bona part del que està passant és culpa d’Espanya. La gent vol que la respectin i ara això no es fa. Mira, els espanyols més progressistes eren els pro-francesos, que després de la invasió es fan totalment espanyols perquè les reaccions populars no consenteixen la xuleria. M’ha sorprès per bé i sobretot en el moment de la reacció en plena consciència que opta pel català com quan als pares se’ls demana en quina llengua volen l’educació per als seus fills i massivament s’opta pel català. Aquesta és la resposta que ha destarotat al govern.
Sou un home catòlic que sempre heu estudiat i analitzat l’església illenca. Ara s’acaba d’anunciar que el bisbe Murgui plega. Han estat vuit anys d’allunyament de l’església de Mallorca de la societat civil…
Crec que el problema ha estat de concepte, perquè la jerarquia el va enviar aquí a fer una feina pensant-se que l’església de Mallorca era una bacanal i aquí es va adonar que això no era així i a sobre es va sentir molt sol. Ni els que havia de refrenar eren tan dolents ni hi havia tants de problemes. Atenció, al bisbe Murgui ningú no l’ha defensat mai perquè la nostra societat és així. I ell s’ha vist tot sol i amb un caràcter apocat amb pànic a sortir i al seu entorn, la cosa es va complicar. De totes maneres, la majoria de bisbes passen molt desapercebuts i els ciutadans no sabrien dir el nom de més de tres bisbes. El que passa és que en un món mediàtic i comunicatiu te quedes una mica despenjat i això els fa patir.
Heu estat nomenat director de l’Arxiu Capitular de Mallorca, que suposa això per a vos?
Suposa retrobar-me amb el món de la recerca i treballar amb les fonts de forma directa, que és la primera vocació que té un historiador. Tot i això hi ha un repte i un objectiu, que és el de convertir aquest arxiu en un espai cultural. Aquí hi tenim documentació molt remota, des del segle XIII fins als nostres dies i ens cal també la dinamització cultural, que l’arxiu sigui un centre de recerca, però que arribi a la gent amb publicacions i divulgació, i tenim molts tresors per difondre, des dels texts típics de la catedral fins a nombrosa documentació civil, passant per un important fons musical del segle XVI al XX del qual ja estam recuperant algunes coses. També tenim el fons de despesa de la seu que ens dóna molta informació sobre els arquitectes i artistes que hi ha treballat, des de Sagrera fins a Barceló passant per Gaudí.
Quin tipus d’investigador ve a aquest arxiu?
Normalment és professor universitari madur o gent que està treballant en grups de recerca i fa una tesi. Després hi ha un degoteig notable d’estudiosos medievalistes americans que estan apassionats per temes de la Mediterrània. Aquí ve molt d’investigador professional.
És molt curiós això que esmentau de les partitures del segle XVI i XVII, una espècie d’època d’esplendor en un dels moments de major crisi de Mallorca després de la revolta dels agermanats…
És veritat, però en aquesta època Mallorca va ser molt activa des del punt de vista musical. Va venir al segle XVII en Pau Villalonga, que havia estat mestre de capella a Santa Maria del Mar i de qui ara ja hem recuperat peces seves amb la coral de la UIB, i que per primera vegada ens ha permès sentir peces seves. La Seu s’ha de retroalimentar amb la societat civil i és la nostra clau actual i hem de valoritzar el que tenim, que des del punt de vista musical és extraordinari.
El vostre camí, idò és el de crear sinèrgies?
És que això no és un arxiu tancat, és un arxiu que s’ha d’obrir al món i la sinèrgia sempre és important, tot i saber que no és fàcil, perquè això és l’església. De totes maneres, tant quan estava al Govern com al Consell com a la Fundació Art a la Seu, he après que l’església té moltes ganes de fer coses en el tema patrimonial i el patrimoni al final ha de ser per al país i ha de ser per al poble. La gent del país s’ha de beneficiar del que tenim perquè aquest és un patrimoni que és de tots.
Una de les crítiques que s’ha fet a l’església és haver estat tèbia en els atacs a la llengua amb excepció feta d’alguns capellans de part forana i dels Missioners del Sagrat Cor…
Crec que l’església, en temps molt difícils com els anys seixanta va lluitar molt fort pel català com a llengua, en el moment de la reforma litúrgica i hi hagué una dura reforma interna amb una batalla molt sensible dins l’església. El que passa és que hi havia zones costaneres amb moltes més complicacions per fer-ho, per a nivell de diòcesis i internament no veig cap problema amb el català. A la Seu se fan molt poques misses i totes són en català i cada dia hi ha protestes per aquest fet. A la part forana ni és dubta que la missa ha de ser en català, i de fet sempre s’ha tengut molt clar. És veritat que per ventura no hi ha hagut una manifestació pública envers els atacs del govern, però a l’església de Mallorca el tema del català està molt clar.
