Segons el meu admirat Amadeu Hurtado, advocat, polític i home de premsa, un dels personatges claus del primer terç del segle XX a Catalunya, els diaris havien de vibrar. Així ho recull un dels seus deixebles de La Publicitat o Mirador en algun dels seus llibres de memòries. Mirador o La Publicitat formaven part d’aquella premsa culta, ben feta, amb gust, europea i catalana dels anys 20 i 30. Una premsa que vibrava, molt al gust de la personalitat d’Hurtado, inspirador d’ambdues publicacions. Durant la mateixa època, també vibrava un altre diari: el nostre Matí de 1929. Parlo de la premsa catalana dels orígens per cercar-hi inspiració, consell, refugi, idees, somnis per acomplir. A la gent d’El Matí no ens serveix de res perllongar (o haver recuperat) una capçalera de l’època de la República si no és per saber qui som i què volem ser. Però no em refereixo a aquell Matí amb una enyorança narcotitzant, o una autocomplaença inútil als nostres temps. Em refereixo a aquell Matí com a diari que vibrava al compàs dels seus temps. Avui, cal que El Matí, el nostre Matí Digital, vibri al compàs de la Catalunya que vol ser al segle XXI.
Des d’aquell mes d’abril de 2009, en que jo com a curiós assistia al naixement del diari i de l’associació, allà a l’Ateneu Barcelonès- el naixement de tot el que avui celebrem- el Matí ha anat vibrant gràcies a la ressonància dels articles d’en Carles Puigdomènech i en Vicenç Pedret; els perfils biogràfics d’en Josep Maria Huguet i de les cròniques futbolístiques d’en Joan Capdevila, el Capi, a qui cal estar agraït sempre per la seva generositat i per la seva gran feina com a director del Matí Digital. També als articles de’n Pere Navalles o als fulls de dietari d’en Miquel Colomer; les sentències de Mossèn Ballarín; les erudiccions d’en Quim Torra; les petites píldores de la Maria Vila (quan li plau d’escriure); les cartes de l’Èrika Casajoana i les reflexions d’en Ferran Caballero i la nostra premiada d’avui, Anna Punsoda.
A tots ells i a alguns que segurament m’oblido vam anar incorporant-hi les plomes joves de l’Andreu Pujol i l’Aitor Pérez-Codorniu; les poesies d’en Xavier Pagès; les valuoses aportacions del pare Hilari Raguer; dels Eurodiputats Ramon Tremosa i Oriol Junqueras o de l’exconseller Joaquim Ferrer. Mantenim corresponsals a València, les terres de Lleida i Girona, Londres i Brussel·les. Des de la meva arribada a la direcció la deliciosa crítica literària de la Marina Porras, les homilies “rockeres” del pare Marc Vilarassau, les reflexions sobre televisió de l’Albert Sunyol o els contes per a nens de la Laura Iriberri s’han afegit a la cinquantena d’amics que formem El Matí Digital.
Amb tots ells, com deia, El Matí Digital ha vibrat i vol continuar vibran. Però, per fer-ho li calia romandre a l’avantguarda de les comunicacions i la seducció digital de les xarxes i el gran món global. Així doncs, us vull presentar un nou disseny que cal agrair a l’estudi Kiwity.
Voldria que en aquest disseny tots vosaltres col·laboradors, amics i lectors us hi trobéssiu còmodes i ens ajudéssiu en aquesta ambició nostra d’arribar més i més lluny com a diari, eminentment d’opinió. Però no cal que us digui que quan ja ningú se’n recordi d’aquest director i el seu temps hagi passat, caldrà que molts d’altres vulguin ajuntar el seu talent i la seva ploma a la llarga vibració d’El Matí. Moltes gràcies.
