Si es comet un error en el tracte entre persones restablir el diàleg vol dir rectificar l’error. Tan senzill com això. Si tot el que porta a la sentència del 2010 del Tribunal Constitucional no es vol revisar no hi haurà mai cap camí comú entre el Partit Popular i la voluntat majoritària del poble de Catalunya. Tan difícil és d’entendre? Quan es juga amb algú que fa sempre trampes el més intel·ligent és no voler jugar més amb el trampós. Tan senzill com això. Hi un abans i hi ha un després del recurs de 2006 i la sentencia de 2010. El que el recurs i la sentència fan és comprometre seriosament el que havia representat el suport català a la Constitució de 1978. Qui no ho vulgui veure no vol llegir la realitat dels fets. Apel·lar repetidament a un suposat arrelament de la constitució en el poble català com un fons que es pot reviscolar amb facilitat és enganyar-se i voler enganyar. Sense tenir en consideració la naturalesa del que suposa el recurs de 2006 com hostilitat a tot el poble de Catalunya cap diàleg serà mai possible. No és pas una qüestió d’humors que pugen i baixen , hi ha uns antecedents en forma de fets politics.
El referèndum sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya va tenir lloc en aquest territori, amb caràcter vinculant, el 18 de juny de 2006, per tal de decidir sobre l’entrada o no en vigor del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat per les Corts Generals d’Espanya, en sessió del Senat, el 10 de maig de 2006. El 31 de juliol de 2006, el Partit Popular presenta un recurs d’ inconstitucionalitat contra el nou Estatut, amb l’objectiu de “defender la Constitución y los derechos de los ciudadanos”, segons el president del partit, Mariano Rajoy. En el recurs s’enumeren fins a vuit punts que el PP considera que vulneren la constitucionalitat entre els que destaquen l’ús del terme nació i el tractament de la llengua catalana. La sentencia d’aquest recurs va trigar gairebé quatre anys, fou pronunciada el 28 de juny de 2010 té un total de 683 pàgines sense el vots particulars. La manifestació del 10 de juliol de 2010: Gràcies TC ja ho tenim clar és un punt de partida a considerar sempre. El TC es part del problema ja no pot donar mai cap solució. La seva manipulació és un error continuat que anorrea tota possibilitat de diàleg.
