El tentacles llardosos de la corrupció i la immundícia moral arriben a cotes insospitades a l’entorn de Trump, més enllà dels expedients d’Epstein, que ja és dir. Aquesta vegada els hi ha tocat als germans Alexander, agents immobiliaris del luxe, que acompanyaven Trump a la sala dels Vips la darrera nit electoral, o això diuen. Han estat jutjats i declarats culpables de drogar i violar nombroses dones al llarg dels anys i també de traficar sexualment amb menors. Venen a ser uns «Pélicot» amb caler llarg i jets, que s’aprofitaven de la seva posició social, però desgraciaven les dones de la mateixa manera, amb submissió química. En l’època en que les dones estem alliberades per fer amb el cos allò que ens plagui, els inhumans segueixen fent desgràcia per allà on passen, no poden adduir que la repressió sexual els impulsa però què hi fa. Si Victor Hugo fos viu, tindria matèria suficient, potser massa i tot, per adaptar els Miserables al segle vint-i-u, ja m’encarregaria de demanar-li-ho jo mateixa i de passada li faria unes quantes preguntes sobre com veu el pati mundial. És el meu crush literari… Deunidó amb els miserables que tenim poblant la terra.
A aquestes alçades, a la nostra estimada Catalunya, no deu quedar ningú que no vegi el què significa Trump i el seu entorn pel món occidental, no? No? Doncs no. Començada la guerra amb l’Iran des de fa una mica més d’una setmana, encara queda molta gent nostrada que es creu l’americà, que el veu com el capitost de la llibertat i dels calerons, i que es pensa que guanyarà la guerra que ha començat de la maneta d’Israel, com si l’Iran, fos Veneçuela.
Molts ja fa dies que copien les formes de fer política del «wannabe dictator», s’hi emmirallen i utilitzen les estratègies de comunicació política que fa servir a la babalà. Mentir, plantar cara, tornar a mentir, plantar cara i anar fent sense escrúpols ni consciència. Aquí vindria la comparació amb la fascinació de la gent per Hitler, però no la faré. L’home aquell és un desastre, només comença problemes nous, que no pot ni sap resoldre. Veure en viu i en directe, com qui diu, com les multituds que abraçaven les idees de l’amic d’Epstein, ara les paguen car, sense quasi voler-ho admetre, és propi dels temps que vivim.
De fet, encara que no el vam votar, també aquí ho comencem a pagar car: la benzina ja puja, aviat pujarà el preu de tot, mentre el club de socis europeu no sap ni com posar-s’hi, diu que potser activen les reserves de cru…
S’afanya Trump a dir que serà una guerra curta. Potser sí que a ell li comença a venir pressa per desviar l’atenció cap a Cuba, o qui sap què, però no sembla que els iranians acabin la guerra quan ell ho digui.
Fa la pinta que la cosa se’ns farà molt llarga, jugar amb els Khamenei només podia passar manant els ultres als Estats Units i a Israel. I què, doncs, amb els fascinats catalans amb Trump i la seva camarilla? Aquí ens poden colar un «trumpet» en qualsevol moment, perquè, com allà, no n’aprenem, com allà ens fascinen les peles llargues i ser els bons.
Som els bons perquè guanyem, perquè tenim els calers, perquè som blanquets i anem amb els cowboys, som els bons perquè està escrit, perquè déu està de la nostra banda, perquè som més llestos, perquè la nostra cultura sí que val la pena. Total i en resum, els catalanets també caiem en els mateixos tòpics ultres de tota la vida, veurem com ens ho farem per sortir-nos-en de tot plegat. En català? Ja ho veurem també.
