Quan sentim que a Mossul
O a d’altres indrets del món
Hi ha nens que pateixen guerra,
Ens estripem els vestits
Passen gana, fred i por!
No veuran morir els pares
No hi haurà l’últim l’escalf
Sense els seus, i oblidats,
També sols se n’aniran
Les famílies, separades,
Uns aquí, d’altres allà
Tots plorant llargues absències,
Tots plorant sense parar
Potser quan les guerres acabin
Les famílies retrobaran
Els qui hagin estat forts
I sobreviscut als anys
Però hi ha una altra guerra
Aquesta, més infamant,
No pretén guanyar una terra
Pretén anul·lar uns afanys
Perquè hi ha altres infants
Aquests estan més a prop
Només amb uns bis a bis
Han mantingut el cor fort
Però les feres s’afanyen
Claven urpes i punyals
I fan molt mal, els escanyen,
El que els fan són molt grans danys
Perquè gairebé cent anys
És depassar-se en el temps
No oblidarem l’afront
Ni que en passin tres-cents
I això durà consol
Als de Mossul i més llocs?
Els nostres nens fent-se homes
Amb un vuit molt gran al cor
Les preguntes són aquestes
Les respostes són a prop?
La vida aquí s’acaba?
Possible gràcies a VOX?
