A Espanya cada any es produeixen mes de 400 morts per ofegaments aquàtics involuntaris segons les dades de la Real Federación Espanyola de Salvamento y Socorrismo, son unes xifres negres que varien cada any en funció de la meteorologia, ja que cal tenir en compte que com mes usuaris i mes turistes, les probabilitats d’aquests accidents son mes grans.
Catalunya sempre estem en aquest trist rànquing entre les primeres, i des de el 2012 es recullen i publiquen aquestes xifres esperant un canvi d’actituds o legislatiu. Canvi d’actituds de la població, i legislatius per treure una normativa que reguli i homogeneïtzi els mínims serveis de socorrisme aquàtic a Catalunya i també que garanteixi els drets laborals dels socorristes, ja que no es pot viure d’una feina que en la majoria de casos només es realitza 3 mesos l’any. ¿Qui vol ser un professional amb aquests futur laboral?
Quan dic que es requereix d’un canvi d’actitud de la població es per demanar màxima prudència en dos sentits:
-els menors d’edat no s’haurien de banyar mai sense vigilància o sense les mesures de seguretat adequades, i les escoles i casals o esplais, igual que demanen sobre les al·lèrgies o problemes mèdics de l’alumnat, també haurien de saber si els menors saben nadar o no per tal de realitzar activitats en funció d’aquest condicionant.
– I els adults haurien de ser conscients dels riscos que corren quan es banyen sols, en zones no vigilades o en situacions de risc, sigui al mar, la piscina o en aigües interiors. Les dades recollides durant una dècada ja ens diuen que el 86% d’ofegaments mortals son el d’un home de nacionalitat espanyola i una mitjana d’edat de 68 anys, i que el 77% d’aquests accidents mortals son en espais o horaris sense vigilància. La majoria d’aquests ofegats adults de mes de 68 anys son el que en l’argot se’n diu l’ “ofegat silenciós”, que és aquella persona que es posa dins l’aigua sola perquè no es troba be i es vol refrescar, o que comença a trobar-se malament dins l’aigua i no avisa de seguida, es desmaia i queda surant bocaterrosa fins que el detecta algú, i que sempre és massa tard.
Tornant al tema de la vigilància i la legislació, a Catalunya no disposem d’una normativa que reguli i homogeneïtzi els servei mínim de socorrisme que hauria d’existir en les zones de bany de platja, o aigües interiors, i només en les piscines púbiques s’obliga a disposar de socorristes. A les platges, és cada ajuntament el que determina quines platges vol vigilar, quins dies o mesos i en quins horaris i amb quants socorristes o mitjans. I a mes a mes, en la majoria de platges es treuen a concurs aquests serveis on es valora el preu mes que la qualitat del servei o la solvència de l’empresa i la professionalitat dels socorristes. A les aigües interiors passa el mateix, però encara és mes greu la situació, bàsicament perquè no hi ha socorristes aquàtics ni en les zones mes visitades i amb mes usuaris.
Com deia al principi, està clar que hi ha un factor de probabilitat però també d’alguna cosa mes. Quan mes vehicles circulen per les carreteres mes probabilitat d’accidents, quants mes usuaris en medis aquàtics mes probabilitats d’ofegaments, però ara imaginem que no hi haguessin normes de circulació, i cada un pogués decidir si es posa el cinturó o el casc, si posa una cadireta adequada al seu fill o no la hi posa, que no es fessin revisions dels carnets de conduir i que cada gestor de via pogués delimitar la velocitat i en quines hores donar o no servei….doncs aquesta és la situació de les mesures de seguretat aquàtica en platges i aigües interiors, que la majoria de factors per evitar un ofegament dependrà del seny que hi posem cada un de nosaltres.
El dia que escric aquest article, a Catalunya portem 37 ofegats mortals des de principis d’any, el doble que a les Illes Balears on tenen normativa de regulació pròpia, però no oblidem una dada que no acostuma a ser noticiable, i és la del total de rescats aquàtics, una xifra molt més elevada gràcies a la tasca dels socorristes i algunes vegades també de ciutadans anònims.
Una mort sobtada per accident sempre deixa unes seqüeles molt importants a la família, als amics, a l’escola, però fins hi tot a les persones anònimes que han presenciat el fet i que veuen amb angoixa com durant molts minuts els socorristes i els serveis sanitaris intenten salvar la vida d’aquella persona que han tret de l’aigua i fan repetidament les maniobres de reanimació: un, dos, tres, quatre… Insufla, insufla… És molt important que posem seny quan anem banyar-nos i més si no hi ha servei de socorrisme o hi aneu sols, i sobretot no deixeu de vigilar els infants, 10 segons és el temps de mirar un WhatsApp i són suficients per ofegar-se.
