Són els ofesos professionals. No els miris. No respiris al seu costat. No t’hi acostis massa. S’ofenen. La teva presència els ofèn. Els ofèn que pensis el que penses o que sentis el que sents. Els ofèn que parlis una llengua que no entenen o que escriguis paraules en un altre idioma perquè el seu… oh, el seu! El parlen moltes persones i tu vols acabar amb ell a força d’utilitzar “el teu dialecte regional”. Maleducat! Ofensiu!
Els ofens quan poses en dubte el seu marc mental, els seus prejudicis o allò amb què van créixer. Els ofèn l’humor. O millor dit, els ofèn EL TEU humor, perquè ells bé que se’n poden riure del que els doni la gana. Només faltaria, súbdit, vassall, gentola! Haguessis guanyat la guerra!
Els ofèn la ironia perquè mai estaran en condicions de comprendre-la. S’ofenen amb les teves rialles. Què dic rialles? Els ofèn un somriure, un gest gairebé imperceptible de no acceptació d’allò que proclamen als quatre vents. L’humor com a ofensa en una societat encantada d’haver-se conegut. La broma rebel, l’acudit enginyós, l’actitud iconoclasta… els ofenen.
S’ofenen. Però molt. S’ofenen molt fort. Vigila amb els seus símbols! La bandera, l’himne, la sacrosanta fundació de l’imperi en el qual no es ponia el sol. No en facis broma. Els ofèn. Que t’he dit que no hi bromegis! Són sensibles. S’ofenen, els ofesos professionals. L’epidermis gairebé invisible, fina, molt fina. No t’hi acostis amb una ploma i la posis sobre la seva pell. Mamà, pupa. S’ofenen.
Els ofesos professionals que et diuen catalufo, paleto, lazi o escòria quan en tenen ocasió, s’ofenen. Ells són l’últim baluard de l’educació universal. La civilització se n’anirà en orris, però ells seguiran allà, amb la seva elegància i discreció, amb el seu savoir faire, perdonant-te la vida, subjectant-se el paquet per calibrar el pes del món, lluint pèl en el pit i mastegant un escuradents.
A simple vista no semblen tan sensibles, però ho són. Els ofesos professionals mai parlen sense calcular el mal que poden fer, però quan el discurs és al revés tot els ofèn: el rap, els llaços grocs, les xiulades, els gags còmics, els himnes aliens, les identitats alternatives, la paraula “llibertat”, les pancartes que demanen democràcia… Els ofèn la veritat quan posa en dubte les seves mentides. Els ofens tu. Els ofenem nosaltres, que tenim el vici de viure i d’intentar aconseguir certes quotes de lliure pensament per poder ser allò que vulguem ser.
Són els ofesos professionals. Suposo que en coneixes algun.
