A Catalunya hi ha casi un 48% de persones que perceben que han de marxar d’Espanya; i bastant més d’un 70% que creuen que no podem seguir així i han de replantejar-se la manera de romandre a l’Estat i conviure tots plegats.
I és que, després d’un seguit de processos, esdeveniments i confluències de crisis de tot tipus, la societat catalana es revisa. En termes de projectes personals o d’entorns empresarials això s’anomena una oportunitat. I també en termes de país, de comunitats de persones.
Per tant, ja és hora de deixar de parlar de procés cap a la independència. És una expressió contundent i radical, que conté la determinació de la societat –a bastament demostrada durant sis anys- de canviar i alliberar-se de l’statu quo servil i encotillat actualment vigent. Però transmet una idea reductiva i esbiaixada del canvi que es vol assolir. Hauríem de començar a parlar de projecte comú, d’un projecte que vol incloure tothom i que no es fa contra ningú; o millor, emprant un encertada expressió de Salvador Cardús, de procés d’emancipació. Perquè el que vol aquesta majoria de catalans és una emancipació política, econòmica, social i cultural.
I com a homenatge a la Muriel Casals, com a deute amb tots els qui ens han precedit en aquest desig, tant de bo el model de país que finalment construïm entre tots segueixi l’exemple i l’ideal de convivència dels millors dels nostres.
