Fa mesos que ja no sentim parlar de la prima de risc, ni de la imminent intervenció dels homes de negre a l’Estat Espanyol. De fet, ha succeït el que era inevitable: Alemanya ha autoritzat el BCE a endollar la mànega i a comprar deute Espanyol.
Na Merkel i el seu quart Reich estan “monetaritzant” inevitablement l’economia europea amb comptagotes i mirant de prop tots els moviment dels governs endeutats (Estats mediterranis, bàsicament). Sense cap mena de sobirania sobre la direcció monetària, el govern pepero de Madrid està amb una mà pidolant que ens comprin deute i amb l’altre tancant totes les aixetes que es poden tancar per deixar clar que ells sí que fan els deures, mentre desnonats, funcionaris i empresaris en patim els “daños colaterales”.
Mentrestant, el què ens està passant és el caos econòmic més insondable i mal explicat, perquè no interessa. L’error polític dels governants alemanys (a qui ningú de nosaltres no ha votat) en practicar una duríssima política de restricció de crèdit, ha conduït a la davallada de l’activitat econòmica, és a dir: caiguda del consum, de les vendes i dels ingressos de l’estat, augment de l’atur i de les pèrdues en les principals empreses. Avui, la meitat de les empreses de l’IBEX estan fent “eros”, i la majoria de pimes, estan o tancant o malvivint. Per més que la propaganda política ens farà creure en imminents “finals de túnel” i “brots verds”, la duríssima realitat ens parlarà només de tancament empresarials i desnonaments. Penseu que la industria que tanca, no es torna a obrir. Que només en quedem el 17% a Catalunya treballant a la industria, i que això, mentre manin els alemanys, no té aturador.
Ara per ara, només una reorientació decidida cap a una Europa forta (monetaritzada i devaluada) o cap a una sortida d’Europa (que ens permeti devaluar i monetaritzar) ens dona alguna possibilitat de refeta econòmica. I el què ens dura irremissiblement a una crisi de sistema serà una Europa planificadora, amb tics totalitaris i polítiques antiempresarials (com l’antiga URSS).
Europa, com Catalunya és una qüestió política que ens afecta a tots. I els empresaris us ho podem explicar en primera persona. L’Europa Merkeliana que Rajoy obeeix cegament és el problema. L’Europa democràtica i unida, la solució. O sortim d’aquesta maleïda Europa, o ens hi integrem plenament.
Democràcia, Independència.. o mort (empresarial i laboral)
