El lector que ens segueix sap que un dels temes predilectes dels nostres escrits és el de projectar persones referencials —tant a nivell de país com a nivell comarcal o local —que han tingut —o tenen— un projecte de vida admirable, inspirador i que han deixat —o deixen— petjades pregones allà on ha transcorregut —o transcorre— la seva vida.
Avui volem parlar d’en Carles Vilert Isern, en Carlos de can Mílio. L’any 1984, ell —que llavors tenia 15 anys— i el seu germà Mílio agafaren el relleu de la botiga de queviures que, a Sant Joan de Mollet, en Miquel Lloveras i la seva esposa, la Dolors Bagué, traspassaven amb motiu de la seva jubilació.
Amb el pas dels anys, en Carlos ha continuat a l’establiment i en Mílio feu el pas a la carnisseria del poble, que portava la Flora Isern, la seva mare. Els locals comercials es trobaven en llocs diferents, a pocs metres, però els dos germans decidiren unificar-los en un de sol, a la casa familiar. Aquesta nova etapa s’inicià el 6 de maig de 2010.
«Hi som per a ajudar-nos els uns als altres», deia l’enyorat Pere Rodeja, de la llibreria de Can Geli de Girona. En Carlos personifica aquesta citació tan suggestiva. Una de les satisfaccions més grans que ha tingut durant tots aquests anys ha estat —i és— la de poder fer un bon servei a la gent del poble i dels voltants, la qual cosa vol dir delicadesa, generositat, tracte proper, horaris flexibles…
A més, durant tot aquest període, ha contribuït enormement a fer poble i a engruixir el teixit social. I no sols des del seu establiment. Durant anys fou el cap visible de l’equip de futbol sala que es constituí a Sant Joan de Mollet i que aplegà molts joves de la zona. Així mateix, un grup de persones, amb ell i en Raimon Nadal al capdavant, fundaren, l’any 2016, la Penya (futbolística) Pere Pons, que té la seu al lloc on en Carlos tenia la primera botiga, la qual, a més, alberga també un museu d’objectes antics d’establiments comercials.
Cal dir-ho un cop més: l’actiu més important que té el nostre país són les persones, persones que no defalleixen mai, que sempre hi són, que aposten sempre a favor del bé comú i que fan majúsculs els verbs ajudar, compartir i facilitar.
Quaranta anys de servei i dedicació continuats als convilatans es mereixen tots els homenatges del món. El nostre agraïment i la nostra estima, benvolgut Carlos! Per molts anys!
