El divendres 20 d’abril, l’amic Jaume Clotet publicava un article al Singular digital titulat “A favor d’Ana Mato”. En Jaume és un dels meus articulistes de capçalera, d’aquells que et recepta el metge quan li expliques que la majoria de tertulians d’aquest país sembla que visquin en una realitat paral·lela i sectària. Tanmateix, ai las, no vaig estar gens d’acord amb el seu article de divendres, crec que no va apuntar prou fir abans de disparar.
Dit sigui d’entrada que la primera mesura d’Ana Mato que diu que li sembla bé, la de compres centralitzades, em sembla molt encertada, que el que no entenc és com no s’ha fet fins ara, i a més a més, com no s’aplica a tots els àmbits de l’Administració Pública. Tanmateix, ha de ser la nostra Administració Pública i no la del país veí la que faci les compres centralitzades. O és que volem afegir més pals a les rodes a la independència? La sanitat no és una competència transferida, doncs que es compri centralitzadament des de cada Comunitat Autònoma i no des del Ministeri. Com bé saben els economistes, a partir de certs volums, les corbes de les eficiències es tornen planes.
El mateix penso en la creació del catàleg de serveis comuns a tot l’Estat Espanyol que proposa Mato, doncs si tinguéssim un finançament just per les CCAA, em semblaria molt raonable que sigui cada CCAA la que defineix el seu propi catàleg. El problema no és la definició del catàleg, sinó el dèficit fiscal que patim els catalans que fan que saltéssim tots a la defensiva davant d’aquell anunci “Las verdades de Andalucía” on es vantaven de tenir els llibres de text gratuïts i no sé quantes heroïcitats més (això sí, a costa de la solidaritat d’altres CCAA més productives que no s’estalvien de deixar malament al vídeo). Pel que fa a la limitació de l’assistència mèdica als estrangers, continuo pensant el mateix. La limitarem també als ciutadans d’altres CCAA, que es vénen a operar a Catalunya i que no estan computats en els nostres pressupostos?
Deixant de banda l’article d’en Clotet, altres mesures proposades per la senyora Mato em fan verdader pànic. D’una banda, a la nota de premsa dels acords de govern del mateix divendres 20 d’abril, al paràgraf final de l’apartat 2, hi menciona la voluntat d’implantar la targeta sanitària comuna (ho han llegit bé, COMUNA a tot l’Estat Espanyol). Jo li agrairia que aquesta senyora ens argumentés bé quins són els beneficis de canviar totes les targetes sanitàries existents a l’Estat Espanyol. Pensin que aquest 2012, el govern balear va treure una oferta per canviar 450.000 targetes sanitàries per 4.994.559,00 Euros (IVA inclòs). Fàcilment podem comptar que 40 milions de targetes sanitàries causarien una despesa estimada mínima de 443.960.800 Euros, una xifra gens despreciable. Em sembla molt difícil de justificar econòmicament aquesta mesura, en tot cas políticament i buscant la recentralització de competències ho trobo perfectament lògic.
Una altra de les intencions de la Sra. Mato és introduir criteris de renda per la compra de medicaments. Aquesta, que a priori és una molt bona mesura, i molt justa, no es pot implementar amb el caràcter d’urgència que pretenen els del govern del PP. Primer de tot, s’ha de pensar com es creuaran les bases de dades (entre Sanitat i Renda). A mi, a priori se’m plantegen alguns dubtes. Un jubilat podrà anar al metge a demanar receptes extra i així comprar medicaments per la resta de la família? Un amic meu pren un mateix medicament que el seu avi, i aquest demana receptes extra i així els hi surt gratuït. Això continuarà igual? Un altre tema és que vaig sentir que les famílies nombroses també pagarien només el 40% independentment de la renda. A la nota de premsa no hi posa res, espero que se n’hagin desdit. Un tercer dubte que tinc és si els farmacèutics podran veure què cobrem. S’ha de pensar bé com es farà per no infringir la LOPD ni vulnerar la intimitat personal. Crec que el que pretenen fer és una mesura prou important com per no fer-la a la lleugera.
Catalunya, que ja porta temps adoptant mesures d’austeritat, és un exemple a seguir si del que es tracta és de reduir despesa sense afectar la qualitat del servei. Un bon exemple és l’IAS Hospital Santa Caterina, que amb les mesures d’austeritat que va adoptar durant el 2011, va reduir només un 1% de la seva activitat respecte el 2010, estalviant 10 milions d’€, que aviat és dit.
Finalment, jo mantinc la meva proposta prioritària i que ja he escrit en alguna altra ocasió. I és que si la sanitat és una competència transferida, no entenc per què hem de mantenir un Ministeri de Sanitat, que només pel 2012, té pressupostats 2.129.070.000,22€ en personal. Això sí que seria una mesura ben eficient i no pas recentralitzar competències, que com ja hem vist amb l’exemple de la targeta sanitària, no són pas gratuïtes, precisament.
