El senyor Rafael Patxot i Jubert és un exemple del que li va tocar de patir a la Catalunya al segle XX. Fou un gran patriota preocupat per la cultura catalana que, preveient l’anticatalanisme dels militars espanyols sota la dictadura de Primo de Rivera i el que podria venir, va pagar tota l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. És un recull immens de les nostres cançons, tradicions, balls i saber popular. La família de Patxot ho ha lliurat tot a Catalunya i hem d’agrair al pare Massot del Monestir de Montserrat tota la feina que fa i ha fet per classificar i anar editant tots els papers de Patxot.
En començar la Guerra de 1936 – 39, Patxot va haver de fugir de Catalunya –com tants milers i milers- ja que la seva vida corria perill, com la de molts altres homes i dones catòlics, demòcrates i catalanistes. Amb la victòria militar del general feixista Franco no va tornar, va seguir a l’exili com el Cardenal Vidal i Barraquer. No va fer com Josep Pla, Carles Sentis o el mateix Cambó, que va passar per Espanya de camí a l’Argentina. El senyor Patxot fou un home íntegre, pels seus ideals i per Catalunya.
Va encomanar feines de recerca arreu on es parlava el català -en deien “missions”- i a Berga, evidentment no en va restar aïllada. Fa uns anys a la Biblioteca del Centre Difusor de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya vaig consultar el que tenien de Patum als papers (en tenen, bona part de fotocopiats). Havia descobert al llibre ‘Les Músiques dels Balls de Bastons’ d’Àngel Vallverdú i Robert Rovira que entre les partitures recollides, n’hi havia una del Cançoner l’havia cantat el berguedà Ramon Espelt Cunill el 26 de juliol de 1931, quan feia de bover a Santa Maria de Merlès. Quina fou la meva sorpresa! Gràcies a aquesta partitura ara podem conèixer la tonada dels antics bastoners de la Patum que fins entrat el segle XX acompanyaven a tot el seguici berguedà pel Corpus Cristi com un element més (com si fossin l’Àliga, Guita o els gegants). A la revista ‘l’Erol’ número 95 vaig publicar la partitura del Ball de Bastons amb una anàlisi musical feta pel music solsoní Albert Fontelles. Anys més tard, el professor berguedà Robert Agustina a ‘l’Erol’ número 101 va fer-ne un acurat estudi de dita musica del Ball de Bastons de la Patum de Berga.
Quan vaig arnar a consultar l’original de la partitura dels bastoners berguedans i amb gran sorpresa vaig trobar que també hi havia unes partitures de Patum recollides a Berga per Francesc Pujol i Pons el mateix juny de 1932. Aquestes partitures patumaires del Cançoner les vam publicar l’editorial Llibres de l’ Índex de Barcelona a l’any 2008, quan amb Sergi Cuenca férem el llibre de ‘Músiques de la Patum’. Cal dir que de Francesc Pujol també hi ha dipositades a la Biblioteca de l’Orfeó Català diversos jocs de música patumaire. Les que recull el Cançoner són : Turcs I Cavallets, l’Àliga, Plens, Tirabol, Ella s’ho Pensa, Nans Nous, Nans Vells i tres de Gegants. Enguany, Albert Rumbo ha donat a conèixer un recull de fotos de Patum que també eren entra la documentació de Patxot guardada a Montserrat.
Els papers del Cançoner de Patxot han passat molts entrebancs, ara ja han tornat tots, gracies a Deu! Va haver-hi litigis, desacords i de tot. Ara hi ha pau i en bona part estan a Montserrat. Recomano de llegir, per aclarir moltes coses, el llibre ‘Rafael Patxot i Jubert. : Mecenes i científic’, de Joaquim Maluquer i Sostres. Per sort ara tots podrem commemorar el cinquantenari del seu traspàs amb pau, harmonia i llibertat.
