Uns amics, amb motiu del cinquè aniversari de la seva mort, em varen demanar un article sobre Mn. Ballarín. Un encàrrec que, imprudentment, vaig acceptar.
Imprudentment perquè un cop acceptat l’encàrrec vaig anar més enllà del record entranyable i agraït. I recordant converses de fa molts anys amb ell vaig córrer el perill de caure en la pretensió de recordar Mn. Ballarín no només pel record entranyable que en tinc – i per l’agraïment que li dec i per la companyia que m’ha fet sempre que l’he necessitat – sinó també per alguns temes de més contingut intel·lectual i profundament religiós. Que no sé si ara estic en condicions de comentar adequadament.
Sempre recordaré una conversa amb ell i tres o quatre amics més de fa molts anys. Feia poc que havia sortit de la presó – era l’any 1963 – i li vaig dir que durant el temps de captiveri el seu record i algun escrit seu m’havien ajudat. I també durant els anys immediatament posteriors al meu empresonament. D’ell i també d’algun amic seu, com en Raimon Galí. Perquè m’havien parlat de la Fe i de l’Esperança (també de la Caritat, però en aquell moment de la meva vida, sobretot Fe i Esperança). Tot i que St. Pau ja havia advertit que “si tinguessis una Fe que transporta les muntanyes però no tinguessis Caritat, no series res.”
Totes les virtuts teologals són bàsiques, però segons els moments de la vida de cadascú, cadascuna d’elles pot ser més necessària. I en aquell moment de la meva vida l’Esperança m’era especialment necessària. I Mn. Ballarín, que era molt perspicaç i capaç de copsar les necessitats particulars de cada moment i de cada persona, es va abocar a parlar de l’Esperança. I ell, i en Raimon Galí, que també era d’aquesta escola, me’n varen parlar més d’un cop. Amb l’ajut d’un altre personatge que era Charles Péguy. Tots tres eren de la mateixa escola.
Val a dir que Mn. Ballarín parlava també d’una altra virtut. Aquesta no teologal, “només” cardinal. Però també del tot necessària. La Fortalesa. Esperança i Fortalesa. Dues virtuts que es complementen. Perquè les dues són especialment necessàries quan les coses van maldades. Tot això Mn. Ballarín ho condensava dient que de vegades a la vida algun entrebanc pot ser que ens aparegui en un revolt del camí. “Però que Déu és bo”. Aquest va ser sempre el missatge de Mn. Ballarín.
