Formes d’una certa elegància que s’han anat perdent. L’ensenyament que rebérem que feia que, en ser felicitats el dia de l’onomàstica o de l’aniversari de naixement, no ens limitéssim tan sols a agrair-ho sinó que a més hi afegíssim aquell magnífic i educat en vida teva/vostra. Moltes gràcies, en vida teva. De manera que no només t’ho agraeixo, t’expresso també el desig que tinc que puguis continuar veient-ho i vivint-ho. Cert que potser massa vegades felicitem per felicitar, d’acord. Però hi ha una esquerda com més va més profunda pel que fa a les formes i diria també que no fa cap falta que tothom sàpiga quin dia de quin any vam néixer, vam ser portats en aquest món, ni l’edat que tenim (incís per afegir que a veure quan deixarem de dir el foraster “felicitats” en lloc dels des de sempre nostrats “per molts anys” o del “que per molts anys” quan es tracti de l’onomàstica). Llunyà quedà, en fi, aquell temps que la urbanitat s’ensenyava tant a casa com a l’escola. I ara cada cop s’ha anat fent més tard, massa tard. Potser ara ja no hi som ni a temps. Fins i tot et diuen masclista si cedeixes primer el pas a les noies. Ja veus si n’és, de grossa, la cosa.
Resulta que allò que anomenem oposició no està d’acord amb el nomenament de Vicent Sanchis com a director de la tele. Censuren la seva ideologia separatista. Escolti: ni el separatisme ni l’unionisme no ho són pas, d’ideologies. Són voluntats i sentiments. Del tot diversos i oposats, però sentiments i voluntats al cap i la fi. Les ideologies, CUP inclosa, són tot un altre afer.
