En anglès, perquè la paraula té una sonoritat que recorda l’esgarrip provocat per un cop de peu a la canyella, és a dir, la «espinilla», perquè ens entenguem, en castellà, per suposat.
Cada dia que passa em fa més ràbia Espanya. Us asseguro que fa uns mesos no era així. El sentiment catalanista ha anat creixent en mi i s’ha anat consolidant, però la diferència és que abans no era contra Espanya. Em sentia ben a gust a Espanya, mentre no fos, és clar, a costa de Catalunya. Aquest era el límit. Però ara ja no és així: ara sempre és a costa de Catalunya. L’última ha estat la iniciativa demencial del ministre Wert. Ja n’hi ha prou, enough.
«La llengua és innegociable», la consellera Rigau ha aixecat la bandera, però no només ella, també el Bisbe Pardo ha aixecat la veu per dir enough, senyor Ministre. Atenció, fins i tot l’Herrera ha dit prou! I espero que n’hi hagi molts altres encara que s’agafin la canyella perquè els ha fet un mal terrible, insuportable, innegociable. Jo, de ser membre de l’Assemblea Nacional Catalana, convocaria una manifestació multitudinària amb una sola pancarta oficial que hi digui “ENOUGH” i anèssim tots amb la canyella embenada.
Una manifestació encapçalada per molts alumnes, abans no siguin espanyolitzats, així com els professors que els han d’espanyolitzar. No caldria res més, tothom ho entendria perfectament, des de Nova York fins a Pyongyang. Estic convençut que fins i tot en Duran acceptaria de participar en aquesta manifestació. A més, podria anar amb crosses i, aquest cop, sense desentonar.
