Sovint el més difícil de l’acció política és trobar les imatges o figures que il·lustren o exemplifiquen els raonaments. Els raonaments són secs, les figures són visibles i sovint càlides. Circula una fotografia de TV3 en què una dona vestida amb una samarreta del Barça fa un petó a una samarreta groga abans de llençar-la obligada per la policia. El gest de la noia és tendre cap al símbol que estima. La policia maltracta sentiments, roba pertinences, comet una arbitrarietat que ens hauran d’explicar, si és que poden i volen. No volen pas i poden poc. I cada cop podran menys. El problema d’acostumar-se a actuar amb l’arbitrarietat de la força i no amb intel·ligència i generositat és que et vas fent cada cop més bèstia i menys racional. És una pena: perdre humanitat en el mal tracte als altres és sempre una pena. Ells ens despullen del que és nostre, ho venen fent des de fa molt de temps i ara ho escenifiquen d’una manera ben clara, visible, rotunda. Ens preneu per la força el que és nostre.
Estem ben organitzats, ens ajudem els uns als altres perquè som un tot lliure, culte, intel·ligent, imaginatiu i coneixem la bondat. Als botxins i als dependentistes els fa molta ràbia. S’ha entrat en una espiral sorprenent, on nosaltres creixem d’una manera espectacular. Creixem en l’afirmació, que és la bona, gran i segura manera de créixer. Imaginem sense parar noves formes de fer present el nostre dinamisme. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) regalarà una samarreta groga a tothom a qui la policia espanyola n’hi va prendre una. Molts seguidors del Barça van queixar-se que els agents els van requisar samarretes grogues, cartells, xiulets i estelades. És una notícia trista de la qual sabem consolar-nos des de la joia de la germanor. Tot ens fa més forts.
Aquest fet s’ajunta a un altre que comenta d’una manera molt justa en Vicent Partal. L’ànima de VilaWeb escriu que un dels errors més estridents en la lluita contra l’ independentisme ha estat convertir un simple color, el groc humil, en el símbol de la revolta, simplement un color. Ens fan un bon regal: el groc del sol i de la lluna, de l’or de joies estimades, dels camps de cereals. Ens està essent molt eficaç com un senyal que crida llibertat pels nostres presos polítics. Els volem a casa. Ho cridem en groc. Els volem a casa ara mateix.
