Amigues, amics,
Ens han robat els nostres vots. Ja sé que no els de tots i totes vosaltres. Respecte! A mi, almenys, me l’han robat. Sí, jo vaig votar a tots els qui la mesa del Congrés ha suspès la representació que centenars de milers, no sé si milions de catalans, vam atorgar democràticament als nostres diputats, siguin de JuntsxCat o ERC. Jo voldria haver votat els dos, però no es deixen. Confesso que no sé què ha passat encara amb el senador Raül Romeva. No és que no m’ho esperés, els del 155 funcionen i seguiran funcionant, inclòs el PSOE que tenia la qualificació necessària per impedir-ho. Ja els coneixem, però sempre quedava aquella remota esperança…. Mai més! Ni Pedro Sánchez, ni Meritxell Batet, ni Miquel Iceta, és clar! Al P. Sánchez li vam donar suport en la moció de censura contra el PP. No li vam votar els pressupostos i li va anar la mar de bé per convocar eleccions i guanyar-les. Així ens ho paga, robant-nos els nostres vots.
Decència
Jo no entec de lleis, però em queda una mica de sentit comú i un cert criteri moral. Crec que els drets humans, la democràcia i la decència estan pel damunt de qualsevol llei estatal, sigui de l’estat que sigui. L’Estat espanyol, entre els seus polítics i els seus jutges, ha muntat un espectacle indecent, inhumà i, per descomptat, antidemocràtic. Hi ha cinc víctimes humanes que endemés de sofrir una llarga i injusta presó preventiva, han estat objecte d’una befa pròpia d’uns pallassos que no fan riure, fan pena i fàstic! El poder polític i el judicial passant-se, no una pilota, sinó una covard resolució politicojurídica, han omplert de merda, sí de “merda”, les més altes institucions del decrèpit Estat espanyol.
Jo em sento menystingut, robat, trepitjat per aquest Estat del qual cada vegada tinc més ganes de fugir. Em donen, ens estant donat cada dia més arguments i espero que els estiguin donant també a Europa i a tot el món democràtic. Presos polítics: cada vegada teniu més a prop la llibertat. El món decent no pot permetre per molt de temps la injustícia de què sou víctimes. Cada vegada esteu més a prop de nosaltres i nosaltres més a prop vostre. Ens heu ensenyat el camí de la DIGNITAT. Moralment seguireu sent els nostres representants i el nostre exemple. Tots, diputats suspesos pel 155 i presos polítics empresonats sense sentència i jutjats per una justícia venuda al legislatiu i executiu que les úniques idees que els guien són la “sacrosanta” unitat d’una Espanya, que no existeix ni ha existit mai, i el robatori dels recursos que els catalans generem treballant. Volem ser solidaris, però no amb els lladres ni botxins polítics.
El dret a decidir: un dret humà
Demà passat, diumenge, haurem de votar per Europa i pels nostres municipis. Als del 155 només els votaran els botiflers. En molts indrets de l’Espanya, i sobretot als Països Catalans, molta bona gent demòcrata també votarà per les candidatures que defensen el dret a decidir, els drets humans. Gràcies! Vosaltres sou germans nostres i, endemés en volem ser amics i col·laboradors. Convenceu els vostres veïns d’on és la decència i els desigs de pau, llibertat, fraternitat i progrés. A Catalunya també tenim gent que encara no ho entén, però cada vegada són menys, com cada vegada seran més els espanyols republicans, els qui rebutjaran l’extrema dreta i, tots plegats, formarem part de l’exèrcit pacífic dels demòcrates.
Els ajuntaments són les nostres institucions públiques més properes. Fixeu-vos bé en les persones a qui votareu. El color compta, però pel damunt de la persona no hi ha color que prevalgui. Als mitjans de comunicació només veiem i sentim parlar de Barcelona. Sí, és la capital de Catalunya, però les ciutats, viles i pobles de la costa de l’interior i de les muntanyes són molt més que Barcelona. Allí es construeix Catalunya.
Les europees, ai les europees!
Hem de canviar Europa. La Unió Europea de veritat és molt important per als europeus, però també ho és molt, en aquest moment, per als catalans, per a un futur més just per a Catalunya i per als catalans més desfavorits. No podem deixar de confiar en Europa. I, si nó, en qui, a banda de nosaltres mateixos? Anem a Europa per fer-la millor, però per fer-la millor hi hem de col·laborar els catalans amb el nostre humanisme, pacifisme, sentit democràtic del de debò. A més, podem ser contribuent net, al contrari de l’Estat que n’és contribuent negatiu. Per fer-ho necessitem que la nostra veu s’hi senti amb força i raó. A mi m’agradaria tenir com a parlamentaris lliures a Europa Junqueras i Puigdemont. Em sento trist i frustrat: no puc votar els dos, tinc el cor partit. No sé qui és més culpable d’aquella falta d’UNITAT que tants estem reclamant. Espero amb deler aquella abraçada entre Puigdemont i Junqueras i tot el que hi hauria d’haver al darrere. Ho podran facilitar les eleccions europees?
Mireu, jo m’estimo el dos per igual, com votaria per igual JuntsxCat com per ERC, aparentment tenen els mateixos objectius, però només se’n pot votar un, una llista. No amagaré el meu vot. Ho faré sense cap mena de recança cap a l’altre:
Diumenge 26 d’abril Votaré la llista de Puigdemont, Comín i Ponsatí.
Després de donar-hi moltes voltes, crec que és la candidatura que té més possibilitats reals de influir a Europa, treballar per ella i per la causa legítima de la República Catalana. Obstacles a part de l’Estat espanyol, crec que coneixen la UE més que ningú. No em sabria greu, al contrari, que hi entrés Oriol Junqueras i Diana Riba. Els admiro i els estimo. Crec, però, que el vot útil ara a Europa és Puigdemont! Llibertat i encert, per Catalunya i per Europa.
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
