A hores d’ara sortosament gaudim d’una ciutadania prou madura com per no deixar-se engatussar amb promeses fàcils, de bon escoltar i dificil complir. Una ciutadania prou madura com per saber reconeixer el que s’ha fet bé i el molt que resta per fer. Prou madura per no creure’s que tot està podrit, com proclamen algunes, però alhora prou exigent amb els canvis i renovació pendents, allà on cal. Prou madura per no creure’s les enquestes i saber prescindir de les portades tendencioses. Prou madura com per valorar a l’hora els projectes locals i els compromisos i prioritats nacionals.
Per què hem de creure que partits que ofegen les nostres infrastructures, que tutelen arbitrariament la nostra economia i que menyspreen la nostra llengua i cultura governaran millor els nostres pobles i ciutats? Per què hem de creure que partits que sotmeten el nostre dret a decidir a allò que decideixin des de fora, seran capaços de plantar cara quan arribi el moment? Per què hem de creure que n’hi ha prou amb presentar-se com a nous i pensar que es té el monopoli de la veritat i la honestedat per desplaçar a la resta?
Quan publiquem el proper editorial, els catalans i catalanes ja haurem decidit. Probablement tindrem ajuntaments més plurals, que exigiran grans acords de legislatura. Acords en projectes locals que no poden prescindir del futur nacional que totes les institucions, ajuntaments grans i petits, la capital del país, consells comarcals i diputacions estan cridades a bastir. Segur que catalans i catalanes no ens equivocarem. Ens hi juguem massa.
