No ens volem valentes. Ens volem segures, ens volem lliures
D’acord amb el protocol aprovat pel Parlament de Catalunya, cada vegada que en maten a una, ens maten a totes i fem un minut de silenci a la façana del Parlament.
Masses sessions amb el record i el dolor d’una més, i masses condemnes de violacions i abusos sexuals.
No vull recordar les vegades que vaig dir a la meva filla, el que mai vaig dir al meu fill, consells per tornar a casa, de protecció, de prevenció. Nits patint i enviant missatges absurds perquè em respongués i saber que era allà.
No vull plorar pensant amb el que pot passar. No vull plorar per la mare d’Igualada que no ho pot entendre.
Tinc la sensació que la meva generació vam lluitar per la nostra llibertat i per la de totes i tots, i que no hem avançat.
Que els joves s’incorporen a la sexualitat a partir de la pornografia, que fa del patiment i sotmetiment de les dones una font de plaer.
Dol profundament els debats dins els moviments feministes que ens allunyen de la realitat: perdoneu que no entri en el debat, ens estant violant i matant.
Parlem de prevenció, d’educació emocional, de que els nostres infants es facin grans en el respecte, en l’estima i en la igualtat com a valor.
Però ara i aquí ens calen mesures de prevenció i de seguretat que ens donin llibertat, perquè la seguretat és llibertat.
Ens calen mesures que augmenti la percepció de seguretat, perquè sortir de nit no sigui patir
I les ciutats, en general, i a pesar d’alguns avenços continuen sent inhòspites. Es van dissenyar per homes i pels homes, amb criteris de mobilitat privada, bàsicament la preeminència del cotxe.
Les ciutats i el seu disseny urbà han d’incorporar la mirada de les dones, i això vol dir per exemple que la llum al carrer, ha d’il.luminar prioritàriament les voreres, no la calçada (els vehicles porten llums).
La llum ha de ser clara i suficient, hi ha ja innovació que ho permet, i els arbres no han de matitzar la llum.
Les sortides del metro o les parades d’autobusos no han de tenir zones fosques, o que no permetin una visibilitat de més metres.
S’ha de generalitzar que els autobusos nocturns, facin parades intermèdies quan i on ho demani una dona.
I com a pas previ que hi hagi servei de transport a ciutats i pobles més petits.
S’ha de reforçar la vigilància nocturna al metro per garantir la seguretat a escales i andanes, no val només càmeres de seguretat. Volem presència de seguretat.
Cal replantejar el desplaçament de l’oci nocturn a zones aïllades, industrials, no urbanitzades i mal comunicades. Es cert que cal garantir el descans dels veïns i la convivència. Però la ciutat és mixtura d’usos i desplaçar el que molesta no és la solució.
Potser un model d’oci de format més urbà, seria més convenient, fugint de les “macro discoteques” o de zones industrials suposadament “lúdiques”.
Són moltes les iniciatives que alguns Ajuntaments han fet i estan fent, per exemple la recuperació de la figura del “sereno” , les parades intermèdies o altres.
Són accions, si voleu petites, però que ens ajuden en la nostra seguretat, en la nostra percepció i per tant en la nostra llibertat.
Si guanyem nosaltres, hi guanya tothom perquè avançarem en un disseny de ciutats i pobles, pensat per tota la ciutadania.
