Mònica Oltra vitalista, combativa, resolutiva i clara denuncia en les Corts Valencianes els abusos, les injustícies i la corrupció sense pels en la llengua i d’una forma tan empàtica que és molt difícil obviar el seu discurs. Oltra, candidata de Compromís a la Presidència de la Generalitat Valenciana afirma que «la ciutadania no hauria de pagar ni el deute generat per la corrupció del Partit Popular ni el deute que ha creat durant dècades» l’esmentada formació política i, d’altra banda, estima que en la societat valenciana ja s’ha produït un canvi «que es vorà reflectit en els resultats de les eleccions del pròxim 24 de maig».
1.- El suport social al PP malgrat el desgast pels casos de corrupció i els retalls encara és molt significatiu. L’esquerra està fragmentada i amb la irrupció de Podem qualsevol escenari és incert. El repte per Compromís en les eleccions autonòmiques vinents és molt gran. Creu que té possibilitats reals d’arribar a ser la primera Presidenta de la Generalitat Valenciana?
Clar que crec que tinc possibilitats reals de ser Presidenta la Generalitat, per això em presente. Però al remat tot depèn d’on ens col·loquen els ciutadans, i preferisc no especular amb el vot dels ciutadans. Hem d’escoltar els ciutadans quan voten i actuar segons el seu mandat.
2.- Podem aporta aire fresc a un ambient polític ranci, desfasat i allunyat del poble i de la vida real però, vostè i la formació a la qual representa, han estat l’esperança i la il·lusió de molts valencians i valencianes abans que aquesta formació política es gestés. És més; vostès han fet una travessia pel desert i, quasi en solitari, han dignificat el concepte d’oposició en el context de les Corts Valencianes. Podem, per vostè, és un rival o un aliat?
Podem en principi és un altre element que respon a l’anhel de canvi que tenen els ciutadans de trencar amb allò establert i cal tenir-los en compte. Tenim similituds en el discurs, ells estan defensant ara temes com el deute il·legítim o la renda de ciutadania que nosaltres ja defensàvem a principi de legislatura, el 2011, però també tenim grans diferències. Per a nosaltres les eleccions de maig no són instrumentals, ni accessòries de cara a les generals, sinó essencials per si mateixes, a més, tenim una altra diferència fonamental com el nostre discurs ecologista. Tot apunta que l’escenari post electoral serà més multi partidista que mai i per governar serà essencial el diàleg i el consens entre distintes forces polítiques.
3.- La política valenciana sembla estar condemnada a escriure en lletres minúscules el futur d’una societat definida històricament com a ‘meninfot’ o en paraules de Josep Vicent Marquès perplexa. Per contra, tres anys després de la Primavera Valenciana a l’imaginari col·lectiu hi ha un punt de no retorn al «laissez faire, laissez passer» però aquest clam té el perill de quedar-se en desig. Vostè està implicada fins al moll de l’os amb els valencians del carrer. Com s’explica aquesta contradicció?
Crec que en este moment hi ha una consciència de canvi en la societat molt més clara que en el passat. El cas ‘Gürtel’ esclata el 2009 i des d’aquest moment fins al 2011 que van ser les últimes eleccions tots sabíem què estava passant. Però el temps polític és diferent. Quan el votant del PP comença a veure tot el que ha passat, des que pren consciència fins que es decideix a fer un canvi de vot hi ha un procés de sentir-se responsable. La vergonya d’haver-los votat. El canvi de vot indica que t’has equivocat. Quan decideixes no votar-los és perquè reconeixes que t’has equivocat. I aquest procés en cada persona pot ser diferent en el temps. Ningú va votar al PP perquè ens robés, ens mentís, saquegés els fons públics. Probablement ara, els processos individuals estan ja madurs per al canvi.
4.- La història de les campanyes electorals en terres valencianes deixa al descobert un clar dèficit pel que fa al Dret a la Informació en mitjans públics que s’ha vist de forma recurrent minvat per la manipulació dels governs socialistes i populars. Després del tancament de RTVV els socialistes, Esquerra Unida i vostès defensen la reobertura de la televisió publica. I em pregunte si des de Compromís aspiren a una televisió de fractura europea amb estàndards de qualitat perquè en cap moment s’ha escoltat ni tan sols la idea de posar sobre la taula quin és el model de televisió al que aspiren sinó que s’ha incidit en recuperar el que hi havia. En aquesta línia, quines mesures prendran per no reproduir els estereotips del passat tant pel que fa als professionals com als directius?
En Compromís apostem per una nova Radio Televisió públiques, però volem un pacte parlamentari i cívic que actue com a garantia de què la nova RTV no serà un televisió partidista ni governamental. Necessitem mitjans públics que responguen al dret fonamental a la informació i que reflectisquen la pluralitat cultural i política dels valencians, això sí amb un model completament diferent al del PP, sense que ningú des de Presidència puga alçar el telèfon per donar consignes.
5.- La crisi, la corrupció i les polítiques del Partit Popular han desmantellat les xarxes de suport a les persones més desfavorides; àrees com educació, cultura i sanitat han quedat reduïdes a la mínima expressió i, en alguns casos, serveis bàsics han desaparegut. Si a aquesta xacra afegim la manca de finançament del govern central el panorama que es dibuixa pels pròxims anys és dantesc. Com preveu organitzar unes estructures sostenibles que no deixen a ningú fora del sistema en cas que vostè tinga la responsabilitat de governar?
Exigirem un nou sistema de finançament just amb els valencians i valencianes. És imprescindible també fer una auditoria del deute que ens permeta discernir quin és legítim i quin no ho és. Perquè la ciutadania valenciana no hauria de pagar ni el deute generat per la corrupció del Partit Popular ni el deute que ha creat, durant dècades, una estratègia econòmica dels mercats internacionals d’espoli on els beneficis són sempre privats i els deutes són públics. També haurem d’usar la capacitat de recaptació d’impostos de la Generalitat per a gravar les rendes més altes, i poder invertir eixos diners en el bé comú i en aquells sectors de la població més desafavorits.
6.- Una de les mesures més visibles del nou govern grec de Syriza ha estat l’eliminació dels cotxes oficials per als ministres que, a partir d’ara, viatjaran en transport públic o en el seu vehicle privat. Aquesta norma està adreçada a rentar la imatge de la classe política per desvincular-la de la corrupció i de l’estatus de casta. Inclou el seu programa electoral mesures que, en aquesta línia, siguen un element disruptiu per tallar en sec els hàbits que distancien als polítics dels ciutadans?
En eixe sentit va el pla de xoc democràtic que volem impulsar, amb un paquet de mesures legals que protegisquen la democràcia enfront de la corrupció, llei contra les portes giratòries, creació d’una oficina fraganti, facilitar el control de les institucions i apropar la ciutadania a la política a través de la codecisió, els pressupostos participatius i la limitació del poder.
7.- El ministre de Finances grec, Yanis Varoufakis, manté una posició contundent respecte al rescat i les condicions que la troika imposa. Ara per ara el resultat de l’estira-i-arronsa entre Europa i Grècia és una incògnita. Tanmateix, salvant les distàncies pel que fa al govern d’un Estat i al d’una autonomia les idees que vostè defensa tenen trets comuns a les de Varoufakis. En aquest sentit, vostè reclama una auditoria del deute valencià per esbrinar quin és legítim i quin no ho és i demana que la ciutadania valenciana no assumisca el deute generat per la corrupció del Partit Popular. Té prevista una estratègia per resoldre el greu problema de finançament que ofega València? Té al cap al candidat ideal per ser Varoufakis valencià?
Ja ho he dit públicament que els valencians necessitarem algú amb un perfil Varoufakis que reclame davant el ministre d’hisenda un finançament just, segur que trobarem el candidat o candidata ideal. Però esta reclamació ha de vindre suportada per una mobilització política i ciutadana. I si no aconseguim de manera immediata el nostre objectiu, durem als tribunals el govern central per què l’actual sistema de finançament és a més d’injust, il·legal.
8.- Els tòpics de la dreta respecte a la relació entre els valencians i els catalans reviscolen de forma reiterada en cada procés electoral. La conseqüència és un temor per banda dels polítics d’esquerres a tractar d’aquestes relacions amb normalitat i a parlar de la cultura i llengua comunes amb una cautela exagerada i desproporcionada. Per què no s’acaba aquesta inèrcia? Per què no es parla d’aquests temes amb normalitat i sense complexos?
Jo no tinc cap complexe amb la cultura i llengua comunes, qui està acomplexada és la dreta valenciana que no cessa en tractar d’avivar un conflicte artificial. L’anticatalanisme sempre ha sigut utilitzat per la dreta per obtindre vots. Això ha provocat enfrontaments dins de la societat valenciana que han arribat fins a límits de violència insuportables. En eixe context s’ha d’entendre que des de l’esquerra no entrem a fer-li el joc al PP, com acaba de passar al parlament valencià on el grup popular ha aprovat en solitari una llei de senyes d’identitat amb la qual l’única cosa que han aconseguit és fer el ridícul.
9.- Què pensa del procés sobiranista dels catalans? Cóm estima que podria afectar la independència de Catalunya a València?
Com ja he dit en alguna ocasió n’estic a l’expectativa. La independència de Catalunya afectaria molt els valencians, no sols perquè ara formem part del mateix Estat sinó perquè els valencians tenim vincles molt forts i interessos compartits amb Catalunya en qüestions econòmiques, culturals, lingüístiques. Una de les qüestions que més por fan és que este procés es viu amb un Govern espanyol incapaç de dialogar i que està immers en una corrupció generalitzada.
10.- «Caminaràs entre elefants» de Ferran Torrent descriu amb molta claredat, entre altres temes, el desafiament de la lluita política enfront del poder dels corruptes. De fet, queden per la història insòlites sessions en les Corts Valencianes on vostè ha estat protagonista fent denúncies com la de les «curacions miraculoses» destapant la rebaixa del grau de dependència de malalts crònics ordenada pel govern del PP amb la finalitat d’estalviar diners. El seu recorregut reclamant justícia ha estat intens i, a vegades, molt dur. D’on treu la força i la valentia per fer front a les envestides que rep?
A vegades no sé d’on trac les forces, però el que sí sé és que l’esforç paga la pena. No és plat de gust prendre la paraula en el parlament per a denunciar amb contundència les malifetes del PP, jo ho passe malament en fer-ho, però crec que és la meua obligació.
11.-Les seues denúncies han eixit dels marcs convencionals amb una mostra de creativitat, sense precedents en el context polític valencià, emprant samarretes amb eslògans per a traslladar el seu missatge fins que les prohibiren en les Corts Valencianes. Tanmateix, l’endemà de la restricció va lluir una samarreta de la marca «MANGO» en una comissió on s’investigava el saqueig de milions d’euros en el projecte d’una depuradora a València. Té la percepció que aquesta estratègia de comunicació frustra a l’equip de govern fins al punt de prohibir una peça de roba o es tracta, senzillament, d’una «boutade»? Sense l’ús de les samarretes creu que el seu missatge hagués arribat tan lluny?
Amb el tema de les samarretes no hi havia cap estratègia o gurú de la comunicació al darrere, van sorgir d’una manera impulsiva com a manera de denunciar situacions injustes. La incompetència del PP expulsant-me del parlament fou allò que feu augmentar-ne el ressò. De tota manera les samarretes formen part del passat, ara ja estem en una etapa nova en què les majories socials han canviat.
12.- La relació d’amor-odi en els àmbits de l’esquerra en relació a les Falles és tot un clàssic de la política valenciana. Vostè és fallera i, en aquest sentit, trenca una vegada més el motlle. Sinó fora una frivolitat per la gravetat que implica li demanaria que indulte a un polític valencià però, per contra, m’agradaria que em digués, de la política valenciana, què rescataria de les flames.
Clarament el panorama multipartidista, sense majories absolutes, que s’albira i que ens plena d’esperança. És un canvi que ja s’ha produït en la societat i que es vorà reflectit en els resultats de les eleccions del pròxim 24 de maig.
