Des del principi de la democràcia representativa els partits han adoptat diferents posicions en relació amb els moviments socials que han tingut lloc al llarg de la història, aquest sector de l’espectre polític ha sigut de gran rellevància constant a les lluites electorals, ja que presenta una fricció entre les diferents postures molt més gran que altres aspectes més tècnics com per exemple les propostes econòmiques.
Si donem un cop d’ull al llarg de la història veurem que certs moviments socials segueixen un patró on hi ha èpoques de més efervescència i èpoques on aquests no són tan rellevants. Això es pot aplicar a la gran majoria de moviments de més pes que han existit, com el moviment per la lluita afroamericana, als Estats Units; moviments feministes, i les seves contraparts conservadores.
Aquests moviments solen tenir un nucli permanent de militants i, en certs moments de la seva existència, la seva popularitat s’expandeix a la població més general per diferents motius que solen ser esdeveniments de gran repercussió que afecten el grup en concret protagonista del moviment.
Això es pot observar fàcilment en els moviments racials afro-americans, com les manifestacions de 1992 a Los Angeles impulsades per l’alliberament de quatre oficials de policia després que matessin a Rodney King, sent un cas molt similar a les manifestacions de 2020 a causa de la mort de George Floyd. Aquesta mena d’esdeveniments porten a la indignació de cert sector de la població, que en si mateix també resulten en una part de la població a favor del moviment en qüestió tot i no estar tan involucrats o interessats en aquest com el sector més actiu ho podria estar. Aquest fenomen es dona en relació amb els entorns individuals, quan individus que normalment es mostrarien indiferents als moviments menors decideixen posicionar-se pel simple fet que el seu entorn també està a favor de la mateixa postura de manera més firma per la importància que ha pres aquest moviment. Aquestes postures poden ser tan en contra com a favor.
En conclusió, això resulta en ciutadans posicionar-se políticament sense estar necessàriament d’acord amb el moviment en qüestió, ja que com que no està realment interessats en aquest desconeixen les seves puntualitzacions i el seu context històric. Aquesta mena de “seguidors” s’obliden del moviment en si quan la popularitat d’aquest descendeix, i un argument dient que aquest fenomen porta a una democràcia de pitjor qualitat podria ser formulat, pel fet que els individus que es posicionen per aquests motius poden fer-ho amb qualsevol altra moviment independentment dels seus pensaments personal únicament com a resultat del seu entorn social.
