Cada vegada hi ha més normativa, en les diferents escales administratives, vinculada amb la participació ciutadana. En el cas dels municipis recau, principalment, en els reglaments de participació ciutadana.
En aquells municipis que tenen reglaments es visibilitza l’existència del dret a la participació ciutadana. Dit amb unes altres paraules, es regula fins on, com i en quins terminis pot arribar la incidència de la ciutadania en la política de l’ajuntament.
Sense cap mena de dubte, incorporar la ciutadania en la presa de decisions públiques dona un valor i una legitimitat única. A part del sentiment, per part de la ciutadania, de sentir-se part de la comunitat i poder construir entre tots i totes una societat millor.
És important recalcar que els ajuntaments tinguin un reglament de participació ciutadana, no vol dir que es compleixi amb el dret. Per això és necessari assegurar-se que allò que s’aprova, s’acabi implementant. La manera de com fer-ho recau en dotar de recursos econòmics, materials i humans perquè la participació, tal com està regulada, s’acabi implementant.
No s’ha d’oblidar que un ajuntament pot ser molt hàbil amb la participació ciutadana, i no tenir reglament de participació ciutadana. I, no per això la seva participació sigui de baixa qualitat. O al revés, pot haver-hi un ajuntament que tingui un reglament molt detallat (eficaç i eficient) i després no implementar-ho com s’havia aprovat.
Per això es pot afirmar que, de moment, els reglaments de participació ciutadana no són necessaris per tenir polítiques de participació ciutadana. Tot i això, tenir un text regulador pot ajudar a vetllar per l’eficàcia i l’eficiència. Dit amb unes altres paraules, el reglament és un mitjà que permet anar un pas més enllà formalitzant la pròpia participació ciutadana garantint la seva qualitat.
