“És Pasqua perquè he merescut de veure’t”. Així respongué el jove Benet, pare de monjos, quan, retirat en una cova de Subiaco, Déu li envià un prevere a socórrer-lo. Benet, que ni tan sols sabia que aquell diumenge fos Pasqua, s’alegrà, i reconegué el sagrament Pasqual en la visita inesperada del germà i en l’àpat compartit amb el prevere.
També per a nosaltres és Pasqua quan proclamem que tota la vida és un do i, agraïts, donem gràcies a Déu per tot el que Ell ens ofereix.
És Pasqua quan els polítics treballen, amb honestedat pel bé dels ciutadans i quan les relacions entre ells no es basen en els insults, les desqualificacions o l’agressivitat.
És Pasqua quan acollim amb amor i sol·licitud els immigrants que fugen de la guerra i de la fam.
És Pasqua quan reconeixem, amb gratitud, la saviesa dels ancians i quan valorem, amb agraïment, el seu treball abnegat al llarg de tants anys.
És Pasqua quan som signes de consol i sabem sembrar llavors d’esperança en aquells que viuen sense trobar-li un sentit a la vida.
És Pasqua quan els periodistes saben contrastar les notícies i no s’inventen fets falsos, ni tampoc manipulen la veritat.
És Pasqua quan reconeixem que tot allò que som i que tenim, ens ha estat donat com un do d’amor, que ha de ser compartit amb els altres i celebrat amb joia.
És Pasqua quan ens deixem trobar per Déu i quan, amb confiança i agraïment, reconeixem que hem estat curats pel seu amor.
És Pasqua quan sabem descobrir que la joia mai no exclou el sofriment i les dificultats, però, alhora, som capaços de transformar el dolor i l’angoixa en terra fèrtil.
És Pasqua quan acollim el do de Déu i esdevenim curació i esperança per als germans que viuen en la nit de la desesperació i del sense sentit.
És Pasqua quan no temem ni els fracassos ni les pors i quan assumim, amb coratge, la novetat de cada dia, fruint d’allò que fem.
És Pasqua quan som capaços de superar els alts i baixos de la vida i quan acceptem, amb realisme i amb goig, les pròpies debilitats i limitacions.
És Pasqua quan reconeixem les crítiques, sense amarguesa, com oportunitats de purificació interior i de creixement personal.
És Pasqua quan sabem riure i alhora, riem amb els altres, quan tenim sentit de l’humor i quan busquem el costat bo i positiu de les coses.
És Pasqua quan respectem els drets i la llibertat dels altres i som capaços d’acceptar amb goig, que cada germà és diferent.
És Pasqua quan sabem reconèixer que als ulls de Déu, no som allò que fem, sinó el que Ell fa en nosaltres.
És Pasqua quan sabem denunciar el racisme i la xenofòbia d’alguns partits polítics que menyspreen, sobretot perquè són pobres, els qui tenen un color de pell diferent a la nostre.
És Pasqua quan ajudem els altres, coneguts o desconeguts, amb gratuïtat, sense esperar res a canvi.
És Pasqua quan acompanyem els qui estan sols i som per a ells, suport i ajuda enmig de les seues dificultat.
És Pasqua quan, davant d’una mala jugada, som capaços de perdonar, de dialogar i de tornar a començar, sense guardar rancúnia a aquell que ens ha ofès.
És Pasqua quan la nostra fe i les nostres relacions fraternes ens mouen a un compromís solidari amb els més pobres.
És Pasqua quan cerquem temps per la lectura orant de la paraula de Déu, fins que aquesta amara totalment la nostra vida.
És Pasqua quan descobrim la presència de Déu en tot el que veiem i en els germans que tenim més a prop.
És Pasqua quan fugim de la mentida, de les amenaces i de les manipulacions i ens mostrem transparents, sense res a amagar.
És Pasqua quan protegim la natura i el medi ambient, per tal de fer possible un món millor per als qui vindran després de nosaltres.
És Pasqua quan treballem per la comunió, la pau i l’esperança i així esdevenim signes de fraternitat.
És Pasqua quan som capaços de mirar el món amb els ulls de l’amor de Déu, sense prejudicis, malfiances o sospites.
És Pasqua quan tenim un somriure d’esperança, que dóna vida i sentit a aquells que viuen en el dol, el dolor o el desànim.
És Pasqua quan treballem per la justícia i per la pau i quan denunciem les guerres i l’odi que provoquen els polítics, moguts per l’avarícia i per l’egoisme d’apoderar-se del petroli i d’aconseguir més i més diners.
És Pasqua quan fem de l’Evangeli un punt de referència en la nostra vida, per tal d’intentar viure com va viure Jesús.
Bona Pasqua als periodistes i als lectors d’El Matí digital.
