Tant de temps maldant per aconseguir la internacionalització del cas català! A Brussel·les no ens feien ni cas. Vinga a denunciar escàndols com l’Operació Catalunya, els judicis polítics pel 9-N, les querelles a la Mesa del Parlament, la fixació del Tribunal Constitucional i la seva reforma tercermundista, i tanta catalanofòbia. I res. Picant pedra.
Vet aquí que al final la repressió espanyola ens regala la internacionalització (i el triomf del Sí) . Hom diria que fins i tot Jean-Claude Juncker se’ns està fent una mica indepe. El president de la Comissió li deu el càrrec al Partit Popular i lluïa un full de serveis adient. Catalunya li importa un rave, literalment, però per si de cas es desmarca de l’erdoganització de Rajoy.
Sobretot, als socis d’en Mariano i les ments benpensants dels diaris d’ordre occidentals, els esfereeix la manca d’estratègia a la Villa y Corte. No entenen com ha deixat podrir el conflicte, i molt menys com podrà sortir d’aquest atzucac.
Fa anys que les capitals amigues saben com de bírria és la democràcia del ’78. Però fins a la revolta catalana, Espanya anava xutant, no els havia causat massa inconvenients.
Ara Madrid se salta a la torera els principis democràtics i drets i llibertats reconeguts per la legislació espanyola, europea i internacional. Actua a la desesperada i amb brutalitat, trepitjant la sacrosanta Constitució i aplicant un estat d’excepció encobert i sense cap garantia. En pocs dies s’ha acabat qualsevol pretensió de respectar els drets fonamentals de llibertat d’informació, llibertat d’expressió, llibertat de reunió i llibertat de prensa. I la inviolabilitat de la correspondència. La cirereta és la separació de poders, amb una Fiscalia desfermada que persegueix centenars de càrrecs públics a l’estil de Turquia.
El dret d’autonomia reconegut per l’article 2 de la Constitució, l’estan eliminant amb una ordre ministerial d’Hisenda. Una ordre ministerial! L’escàndol internacional ja no es pot dissimular. Els principals diaris internacionals, fins i tot Le Monde i el Financial Times, deixen el Gobierno en evidència. Amnistia Internacional i Human Rights Watch sonen la veu d’alarma.
A Europa veurem el conte de la cigala i la formiga. A l’estiu, la cigala Espanya menystingué les obligacions d’un soci fiable: campiona d’incompliments de legislació europea, de corrupció i mala governança, de manca d’independència judicial i d’atur juvenil. Afegim-hi que només ha acollit un 10% dels refugiats que la Comissió li assignà i que sovint anteposa mesquins interessos nacionals a l’interès europeu, com per exemple amb Kosovo, Gibraltar i el veto als Mossos a Europol.
La Unió Europea és un club d’Estats, prou que ho notem. Tanmateix, és un club d’Estats democràtics. Arriba la tardor, bufen vents de revolta al norest ibèric i a la cigala espanyola una esgarrifança li recorre l’espinada.
Per part nostra, mantinguem la tranquil·la velocitat de creuer perquè nosaltres sí que tenim estratègia, i és guanyadora. Conservem les urnes ben amagades i assegurem-nos el control efectiu del territori i la Hisenda el 2-O. El futur és a les nostres mans. El joc es decidirà a Catalunya. No a Madrid, ni a Brussel·les.
