El tren arriba amb un retard
puntual a l’andana, on marca
l’hora, el rellotge que no escriu
els versos que no diu aquest
poema, que no veu aquest
espai que dic, entre tu i jo.
A l’estació de Malmö el vent
remou les cendres del retorn,
mentre el xiulet agut del tren
trenca el silenci d’aquest nord,
que omple aquest mar d’incerteses,
sencer i rotund com els teus ulls.
