Quan un delinqüent truca a la policia per donar-los les gràcies perquè ara menja i dorm calent, la política és el problema més greu. La causa del problema és la primacia del capital sobre la política, i això no té solució si no hi ha una molt determinada determinació de que la política –l’art de governar- passi per davant de la tirania del capital –l’ànsia de dominar-, que és qui mana de veritat avui més palès que mai.
Començaren pels metges, i no importava gaire. Seguiren pels funcionaris; com no tots ho som, tampoc importava molt. Ara toca retallades de sou a tots, i ara sí que importa. Després vindran els ajuts als qui no treballen, als qui no poden treballar, per acabar amb els pensionistes i les vídues.
Quan l’estat actua com una empresa més, agenollant-se davant dels Bancs per no fer “suspensió de pagaments”; quan l’estat competeix amb les empreses per obtenir crèdit, comprometent el futur amb interessos bancaris impossibles; quan la banca té mig convençuts els governs que cal crear un “banc dolent”, una mena d’abocador, quelcom realment greu està a punt de passar. Caldria de veritat un “banc net” estatal per als ciutadans, per garantir els seus estalvis, i s’acabaria –peti qui peti- amb el problema del deute i la dependència bancària de l’estat. Per què no podem domiciliar la nostra nòmina, guardar els estalvis, gestionar les hipoteques o préstecs amb el Banc d’Espanya? La política actual menysprea la implicació de la gent:”tot per al poder, sense el poble”.
Polítics: fieu-vos de la gent. Sempre aneu a remolc del capital i dels grans interessos del diner… Així el que s’aconsegueix és alimentar la distància amb les persones i el menyspreu que de mica en mica aneu guanyant.