Soc una estudiant de segon de batxillerat i aquestes són les meves conclusions del treball de recerca, que es basa en la qüestió si vivim en un món distòpic, comparant la societat d’avui en dia amb la de les novel·les 1984 i Un món feliç. Aquestes novel·les distòpiques presenten unes societats que fomenten la ignorància i la manca de pensament crític.
Per contextualitzar-vos, una novel·la utòpica presenta una societat ideal, i una distòpica és una en què hi ha alguna cosa que afecta al curs de la vida com el coneixem. Normalment, tracten al voltant d’aquests tres temes: guerra, alguna cosa que afecta a les condicions de vida humana (per exemple, s’acaba l’aigua), un mal govern o un govern opressiu.
“Topia” en llatí vol dir “lloc” i “u” significa “no”, per tant una utopia seria un “no-lloc”, un lloc inabastable, que no hi podem arribar. D’altra banda “Dys” significa dolent, per tant una distopia seria una mala utopia, una utopia que ha anat malament. Podem considerar, doncs, que una utopia comença on acaba la distopia.
Per aquesta descripció, llegint La novel·la de la societat d’avui en dia, pensava que sí, que estem visquent en un món distòpic, que entre les guerres, el canvi climàtic i com està la política avui en dia estem servits de distopia. Llavors vaig acabar de llegir-me les dues novel·les distòpiques amb les que comparo la societat d’avui en dia i penso que no, que hem d’estar agraïts que el món no s’assembla als escenaris que van descriure Huxley i Orwell.
A l’exposar el meu canvi d’opinió a la meva tutora em va fer pensar en “el món”, quin món. Algú que viu a Palestina, o bé a la Xina, Corea del Nord potser sí que pensaria que està vivint en una distopia. Que la meva realitat, la que tenim a Espanya, no encaixa amb la descripció de distopia, però la de la gent que viu a països en guerra i/o amb governs opressius, sí. Ara toca tancar el cercle, acabar la distopia per donar lloc a la utopia que està per venir.
