Dic País
que tot et vull,
i dic de tu
perdut esclau,
que ets els pits
i el crit
de dona,
l’esglai
d’aquesta terra
eixuta i sorda.
Dic la veu
que ressona
encara sí,
sencera i crua
dins les mans
cremades
del teu poble,
pel foc
que has callat,
País sencer.
Dic País,
quan tothom,
per ser,
diu cotxe i casa.
I et dic tot, País
de falç trencada,
venuda herència
de sang al front,
per dignitat,
et dic País encara.
