França i Europa estan en estat de xoc, plorant les víctimes de la barbàrie terrorista de la setmana passada a París. A Bèlgica l’ambient s’ha enrarit també, hi ha mals presagis. Ja hem patit 2 alarmes de bomba a Brussel·les: una al diari ‘Le Soir’, i l’altre a un autobús per una motxilla sospitosa.
El ministre de l’Interior recorda que proporcionalment Bèlgica encapçala el rànking europeu de combatents a Síria i el propi diari ‘Le Soir’ avisa que la situació està “fora de control” amb centenars de musulmans belgues retornats del Pròxim Orient amb entrenament militar (com els francesos Kouachi i Coulibaly).
Per si fos poc, a les escoles franceses i belgues s’observa com una part considerable dels fills de la immigració ni són ni volen ser Charlie. Consideren que els satiristes provocadors en certa manera “s’ho van buscar”. Prefereixen centrar-se en les percebudes ofenses dels dibuixants Charlie Hebdo a l’Islam, i no en llur brutal assassinat.
Aquests nens musulmans repeteixen el que senten a casa, i ens confronten amb el nostre fracàs en transmetre a la segona generació d’immigrants els valors europeus. A Bèlgica ja es parla d’introduir una “educació en la ciutadania” a les escoles.
Ens reconfortem amb les multituds de gent de tots colors i creences que han sortit al carrer a defensar els ideals de la democràcia, que sorgí a Europa i té validesa universal. No són valors occidentals, són l’enveja i aspiració de milions de persones que viuen oprimides al món.
Occident és on els musulmans gaudeixen de més drets. I que duri! Europa ha de continuar sent un espai on cadascú pugui viure lliurement i en seguretat, respectant les regles de convivència democràtica. Els musulmans i tots els altres. Els jueus. Els humoristes.
El divendres, 12 de gener, uns ciutadans europeus de fe jueva corrien per salvar la vida a París. Van demanar ajuda a un noi, que els va amagar. S’ha comentat molt que l’empleat que els va socórrer fos musulmà, potser per aixecar la moral d’un Islam francès en hores molt baixes. Sense treure mèrits al jove malià, ell va reaccionar de l’única manera que qualsevol persona decent podia fer-ho.
Foren assassinats 4 homes en un supermercat tan sols per ser jueus. És una escena indigna, insuportable, pròpia del Tercer Reich. No podem tolerar que Europa esdevingui un entorn hostil als jueus (ni a cap altra minoria). Però està passant, com denuncien de fa anys les comunitats hebrees de França i Bèlgica.
Les societats europees ens mirem al mirall i no ens agradem. Les reaccions són inajornables, i van en el sentit de més exigència democràtica –per a tothom. Deixem de pensar que el nostre sistema és tan fantàstic, que qualsevol individu provinent de cultures autoritàries n’adoptarà els ideals de forma automàtica.
O bé Europa projectarà el respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals a dins i fora de les nostres fronteres, o bé les autocràcies veïnes ens transmetran els seus, de valors. No volem ni bonisme ingenu ni islamofòbia. Democràcia.
