Quan la política es lliga amb l’ètica, cerca el reconeixement del bé comú, de l’interès general, que és la seva raó de ser. El bé comú no és la suma dels interessos personals ni de sectors o parts de la societat, sinó la recerca d’allò que pot satisfer a la generalitat de la població. Es clar que en l’apreciació de què pot ser aquest bé comú hi ha sovint disparitat de parers, atès que tothom considera que les seves idees són les millors. En la concepció d’aquest bé comú hi influeixen els programes i les ideologies dels diferents partits o grups organitzats. També hi ha qui nega que existeixi aquest bé comú, adduint que la política és una activitat de dominació d’un sector de la població sobre un altre. Això pensa, per exemple, qui defensa que la lluita de classes és el motor de la història.
A la pràctica no sempre domina una concepció partidària de defensar el be comú. Des de les revolucions liberals fins els nostre dies s’ha desenvolupat una visió més societària que comunitària. Vull dir que la societat, allò que de vegades s’anomena societat civil està formada per individus i grups que tenen interessos contraposats i per tant és difícil trobar quins poden ser els elements comuns entre ells. La societat està fragmentada i dividida, amb sectors enfrontats entre si, de manera que la percepció de què hi ha un bé comú no és fàcil. Falta una consciència del “nosaltres” que és el que domina des d’una perspectiva mes comunitària. En ocasions pot ser qüestió de trobar un mínim comú denominador acceptat per tots els sectors implicats. Per exemple, decidir les prioritats en un any determinat. Entre el conflicte i l’harmonia jo sóc partidari de l’harmonia. Això també pot semblar una mica utòpic, però no deixa de ser una convicció personal, com tantes vegades insatisfeta.
La visió comunitària no evitaria el conflicte perquè el conflicte és probable en qualsevol organització humana. El que vull dir és què potser n’hi hauria més visió de conjunt dels problemes, més cohesió social, més voluntat d’integració i també més justícia social. Saber-se i sentir-se membre d’una comunitat, en la que tens coses en comú amb els altres ens permetria captenir que els problemes dels altres també són els nostres problemes.
Hi ha molt individualisme i egoisme en la societat actual, però aquesta percepció és parcial. També ens trobem amb persones que treballen per als altres com a voluntaris, organitzacions no governamentals que ajuden en la cooperació amb el tercer món, entitats d’ajuda als desvalguts, etcètera. No ens hem de fixar només en la part negativa del que veiem, perquè la política, en la mesura en que es planteja transformar allò que no ens agrada, ha de ser positiva per tal de valorar les coses que funcionen bé i millorar les que siguin reformables, a partir d’uns ideals.
Un dels meus ideals és que Catalunya sigui i es mantingui com un país fonamentat en el bé comú.
