Les recents demostracions violentes en contra de la seu del PSOE demostrar que a Espanya, els sectors més a prop del feixisme o directament feixistes, tot i ser una minoria són capaços de fer molt soroll, i sens dubte són el sector polític que defensa les seves idees de manera més apassionada. Tot i això, les mateixes manifestacions i proclames dels diferents grups que allà es trobaven, es contradeien dràsticament. Una part d’electorat de Vox proclamava que el pacta d’amnistia era antidemocràtic, i que el seu deure era defensar la democràcia. Mentrestant, certs grups feien proclames clarament feixistes, autoproclamant-se en alguns casos fins i tot nazis.
No obstant això, com moltes vegades he dit, les hipocresies d’aquests grups, i de molts altres grups polítics, no resta del fet que per existir necessiten un propòsit, i aquesta, almenys parcialment, està basat en un problema del país que és real fins a cert punt. Generalment, com més rellevant aquest problema sigui percebut, més elevat serà el creixement d’aquesta mena de grups. És per això que des del meu punt de vista, és important, i responsabilitat dels altres partits, assegurar una país amb menys falles possibles. El problema és que el concepte falles és subjectiu, el que per algunes persones poden ser falles, per altres poden ser punts positius. Però quines són aquestes falles percebudes pel sector més extremista? I fins a quin punt són necessàriament falles?
Comencem per la causa de les recents manifestacions: la presència de moviments independentistes, i identitats nacionals de comunitats autònomes. Aquest és el punt més subjectiu, resultat del bagatge cultural de cada individu. És evident que per aquella gent que és nacionalista espanyola, la possibilitat d’amnistia d’aquells que van intentar trencar el seu país resulta una preocupació important. Per sort, els individus amb un grau tan gran de nacionalisme són una minoria a Espanya, cosa que limita l’ús que Vox li pot treure a aquest factor.
Quan es tracta de la situació econòmica del país, crec que la situació d’Espanya permet que certa part de la població es radicalitzi, ja que evidentment tenim grans problemàtiques econòmiques com la gran deute publica i el preu de la habitatge. La percepció que a Espanya hi ha massa impostos i regulacions també pot contribuir com a factor de radicalització en certs casos, especialment tenint en compte els inicis més neoliberals de Vox. Tot i això, l’economia Espanyola és prou bona per a no resultar un factor que atregui unes grans quantitats de votants com en el cas d’Argentina, on bàsicament és la raó de més pes.
El factor de més pes avui en dia, que atreu més gent a Vox en l’actualitat, personalment crec que és la immigració i els moviments socials. La immigració, en ser un tema tan controvertit, fins i tot pel PP, Vox és l’únic petit que explota les fal·làcies i estereotips negatius relacionats amb la immigració, i això li permet agrupar a tots aquells que consideren a certs immigrants un problema. Els moviments socials, i més específicament el moviment LGBT van lligats això per les tendències radicals que s’han adoptat a occidental en relació amb aquests dos temes. Tots aquells que rebutgen al col·lectiu, o les polítiques públiques que s’han fet en relació amb aquest, d’alguna manera també són recollits per Vox.
