Sovint la memòria i la fantasia fan males passades i sovint, també, es fan juganeres, iròniques, divertides. L’altre dia mentre, mirava per la televisió els ministres que juraven el càrrec davant de l’actual rei d’Espanya, Felipe de Borbó i Grècia, em venia de forma repetida i insistent una tonada antiga d’una cançó comercial, de propaganda de tema nadalenc: “las muñecas de Famosa se dirigen al portal…”. La cançó sembla que és de 1972, de manera que només la gent gran la deu recordar. Ara bé, en el meu record de l’altre dia la cançó mudava la lletra i a mi em sonava mirant tota l’alçada del rei d’Espanya, amb una lletra diferent. Jo sentia a les oïdes: “y Felipe en el pesebre se ríe porque está alegre”. Són coses que passen i que fan pensar. El pessebre reial el paguem entre tots.
Amb F de Fantasies, Famosa i Felipe també s’escriuen Frivolitat i Florentino. Frívol és qui dona gran importància a les coses vanes, que no valen la pena. El periodista valencià Màxim Huerta, flamant ministre de Cultura y Deporte, fou el darrer nom anunciat, com si fos el pinyol. Molt actiu a les xarxes socials, és una figura televisiva, d’aquelles que sense saber massa el perquè tots hem de conèixer. Havia estat a Telecinco i en al valencià Canal 9. La seva popularitat televisiva deriva, però, del programa d’Ana Rosa, on hi va estar onze anys, fins al 2015. El seu currículum és ple de comentaris grollers i anticatalans que denoten la baixa qualitat humana del personatge.
Florentino Pérez Rodríguez és una figura lligada a projectes empresarials. El maig de 2014 la fiscalia va denunciar-ne un, el Castor, per prevaricació ambiental. Una de les acusacions era contra Teresa Ribera, qui, com a secretària general de canvi climàtic, l’any 2009 va autoritzar el projecte signant la declaració corresponent que estem pagant entre tots mitjançant les factures del gas. Ara mateix, Ribera és la flamant, amb efa de Florentino, ministra de Transición Energética y Medio Ambiente.
José Antich ha escrit que nomenar Borrell no és tan sols una provocació als diputats independentistes catalans: és una presa de pèl. També és un fet amb la f de Fantasies, Famosa, Felip i Frivolitat. És un fet fastigós. Borrell era ministre d’Hisenda en el moment dels GAL. Borrell enllaça amb Abengoa. Un postpolític cobrant molts diners d’empreses en les quals treballa poques hores és lleig. Fastigós és un mot que deriva de fàstic. Fàstic és un sentiment desagradable que ens causa una cosa que ens repugna (DIEC2). Si cal purificar-se d’un governs de gent lligada a corruptes i sinistres no som pas en un bon camí: els romans deien que la dona del Cèsar, a més de ser honesta, ho ha de semblar. Ara la personalitat de Borrell no es sosté gaire. Sostenir és ajudar algú o alguna cosa perquè no defalleixi, decaigui, s’abaixi. Sostenir és afermar, agafar, aguantar, donar suport, subjectar. Amb aquest govern, el Regne d’Espanya continua defallint. Tot plegat, tanta fatuïtat flonja i falòrnies fètides fatiguen.
