Mai havia tingut tant a prop el cel com ara i potser la por a perdre´l m´humiteja els ulls. Plora un ocell que ha vist la tarda nua, plora de veure-la acaronar el vespre i de tant plor, canta.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús. Més informació a la Política de cookiesD'acord