Com cada any ha arribat el dia de la independència. Però no és pas el dia de la independència que esteu pensant pel quadre de Goya. I tampoc és la independència que esperem amb un estel a la senyera. És el dia de la nostra independència personal.
Tal dia com avui ens alliberem de pagar a l’ Estat els diners que cada any ens recapta. Avui es el dia del punt mort, el dia de la llibertat fiscal, el dia a partir del qual el que guanyem serà per mantenir la família, pagar l’hipoteca, la lletra del cotxe, les colònies d’estiu, la matrícula de la universitat, el regal de la mare, els gintonics del tirsa i l’ almoïna penitencial. Tot el que hem treballat fins el dos de maig és per a l’ Estat espanyol.
En temps de dèficits fiscals, d’estadístiques complexes que han d’acabar pactant-se els resultats, aquest mètode resulta fàcil, didàctic i fins mobilitzador per a tothom.
Conèixer quin es el dia de l’alliberament, ja ho feien de fa anys els jornalers, i ho expressaven entre aixades. El jornal del mati era pel Marqués, amo de les terres. fins mitja tarda per l’oficialitat, i les darreres dues hores pel manteniment de la casa.
Explicat així sembla encara més una historia d’esclavatge.
Aquesta data del 2 de maig, és el dia promig per a tots els espanyols al marge del que cadascun aporta.
Caldrà saber quin dia és el que correspon a la independència fiscal dels catalans (molt possiblement al mes de juny) i marcar-lo amb vermell al calendari… mentre no arriba la gesta.
