El passat 2 de setembre morí Fèlix Martí i Ambel (1938-2025). Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona, creà o dirigí entitats tan importants com el Centre UNESCO de Catalunya, Linguapax o la Fundació Bofill.
Fèlix Martí era un intel·lectual i un activista de referència internacional, un lluitador elegant i tenaç que es distingí per la defensa de la identitat catalana i pel seu compromís amb la projecció internacional del país.
Ell fou una de les persones que participaren en el volum QUÈ T’HA ENSENYAT LA VIDA? (202 veus), de CCG Edicions, que vaig tenir el goig de coordinar. Pel seu interès i per la seva actualitat, m’ha semblat adient de recuperar la seva resposta —que m’envià fa prop de deu anys, el 19 de novembre de 2015— i de transcriure-la per als lectors del Matí Digital.
S’aprèn cada dia si vivim ben desperts. En aquest sentit arribar a vell suposa accedir a una millor comprensió dels aspectes misteriosos de la realitat.
En l’aspecte espiritual penso que he après a fer compatibles la pertinença a la tradició cristiana amb la relativització de totes les metàfores amb les que gosem imaginar Déu.
En el camp ètic penso que tinc ben present que en el meu itinerari, com en el dels altres, sempre estem exposats a febleses i que no podem presumir de ser irreversiblement bons.
Crec apreciar millor la meva identitat nacional catalana, les meves coordenades culturals europees i el meu desig de fraternitat universal.
Em considero afortunat pel fet d’haver viscut i de viure una llarga experiència amorosa. Crec que amb l’amor accedim a tastar el bon gust radical que té la vida.
Agraeixo haver gaudit d’un entorn d’amics savis en l’art de viure, amb unes encomanadisses passions a favor del coneixement i de les llibertats.
Tinc l’esperança que, quan se m’acabin les energies o el temps, altres persones trobaran noves maneres de guanyar combats contra el dolor, la violència i la por.
Una vida llarga, lluminosa i fructífera, la de Fèlix Martí, una vida al servei de causes bones i nobles —el diàleg, l’educació, la cultura, la llibertat, la pau, el respecte entre llengües, nacions i religions…— i, per consegüent, de les persones. Li tributem el nostre més profund agraïment.
