Hi ha un tipus d’espanyols comprensius que ens volen fer trampes; ens aprecien la nostra set de república catalana per tal d’enllaçar, tot refusant la independència de Catalunya, amb una revitalització del republicanisme espanyol. Aquesta cançó ja la coneixem i no ens agrada gens. És la dels azañistes que volen bombardejar Barcelona cada cinquanta anys, com recordava el socialista Peces Barba. Què ens cal fer davant d’aquestes efusions que volen canviar la direcció dels nostres anhels? No és gens fàcil tractar amb correcció i claredat aquestes amistats. Molta claredat i que ho escoltin molt bé: nosaltres ja no volem pas regenerar Espanya, estem molt cansats d’haver-ho intentat tantes vegades, no ens agrada gens el Regne d’Espanya i també desconfiem moltíssim, del tot, d’una possible República espanyola. Són abraçades que ens volen xuclar la sang com els vampirs perquè ells com a republicans espanyols passen per hores molt baixes. És una historia molt vella. Giménez Caballero ens estimava molt en temps de la dictadura d’en Primo de Rivera i després va ser entre d’altres el redactor del decret d’unificació entre falangistes i carlins l’any 1937. Giménez Caballero: “Cataluña es de España cuando España pone amor por conquistarla, desde el abrazo hasta la furia violenta y pasional.” Doncs, no, l’amor amb furia violenta passa per coses com l’afusellament del president Companys el 15 d’octubre de 1940.
L’altre dia, cansat de rebre lliçons d’aquest tipus de gent que primer diu, com Beatriz Talegón, que estima ERC i després dicta el que cal que faci ERC perquè necesitamos un faro para la república. Doncs que se’l facin! La claredat té sempre un punt de brusquedat. Rumiava i rumiava com resoldre d’una vegada per totes aquest malentès dels enganxifosos amics regeneradors espanyols. Pensant totes aquestes adhesions l’altre dia vaig tenir una idea lluminosa que ens podia estalviar molts malentesos. Fem-ho al revés: afirmem una monarquia catalana per tal de desfer tor equivoc possible. Un Regne de Catalunya, i els que vulguin treballar per una república espanyola que s’ho facin solets. Pensant-hi més vaig trobar una reina esplèndida: Carme Forcadell Lluís. Carme, amb C de Catalunya. Una monarquia parlamentaria com Bèlgica, Holanda, Dinamarca i Noruega és un horitzó d’alliberament. Cal anar-ho pensant amb imaginació i fantasia. És la construcció del nostre futur de llibertat sense malentesos de cap mena.
