Escrivia jo l’altre dia que el feminisme és un moviment transversal i interseccional que involucra la meitat de la població mundial. Això de transversal implica que hi ha dones de totes les edats i races. I la interseccionalitat suposa un marc que explora la dinàmica entre la identitat i el sistema opressor; per exemple dona negra i patriarcat, o dona trans i transfòbia. És per això que el dia en el que totes ens manifestarem, cada una deia la seua. Vaig veure pancartes reivindicant la sororitat, reclamant més filòsofes als instituts. Vaig veure pancartes que atacaven els depredadors sexuals, al sistema patriarcal i a les autoritats. Solidaritat amb la vaga de cures i reconeixement a les iaies i mares. Altres que eren poemes de Marçal, Frida i versos de cançons de El Diluvi o Aitana. Vaig veure com es cremàvem sostenidors i performances de ‘un violador en tu camino’. Però totes juntes, perquè juntes som més fortes.
Puc considerar-me privilegiada dins d’aquest marc. Sóc dona blanca cis heterosexual de 32 anys, sense fills ni filles, soltera i que treballa per a l’administració pública, puc considerar-me privilegiada. Treballe en el que vull, cobre igual que un home per la mateixa feina, puc ascendir en condicions de mèrits i capacitats a llocs superiors igual que un home, si volguera quedar-me embarassada no posaria en risc el meu lloc de treball, si tinguera parella no tindria por que ens pegaren una pallissa pel carrer per anar agafats de la mà o besar-nos. Entre un fum de coses més que no enumere.
Jo vaig estar a la manifestació del 8M de 2020 de Barcelona. En 2019 i 2018 vaig fer vaga a la meua feina i vaig anar a les manifestacions de València. Ho vaig fer perquè encara que siga una privilegiada dins del feminisme, també patisc masclismes el meu dia a dia.
Una d’eixes formes en la que es manifesta el masclisme és en la violència cap a les dones. Amenaces individuals, assenyalar a qui pensa i parla diferent, amenaces col.lectives, que et boicotegen una manifestació i pallisses.
I quan vaig a les manifestacions feministes, vaig al costat de companyes que lluiten per coses diferents a les que jo reclame. Però les he respectat i m’han respectat. He parlat en elles, hem debatut i hem intercanviat punts de vista. Jo he aprés i he canviat de punt de vista alguna vegada.
Es diu que aquest 8M ha sigut diferent perquè el moviment està un poc desestructurat. Ja estem en primera plana i no tenim unes reivindicacions totals, que cada sector es manifesta per una cosa diferent i no fa cas al sector del costat.
Però ha arribat un moment en el que he dit prou. Diumenge un sector del feminisme va posar en la diana un altre sector. Algunes dones trans (impossible pensar en que totes són igual) van atacar a algunes dones abolicionistes (demanen l’abolició de la prostitució) i he vist tuits en els que s’assenyala a una xica que du un cartell que parla de l’endometriosi (el tuit deia que no era feminista perquè tindre úter no et fa dona). Ni una dona trans és més dona que jo per haver triat ser dona, ni jo soc més dona que ella per haver nascut amb òrgans sexuals femenins i acceptar el meu cos com a propi.
No puc estar en més desacord. Totes som dones. I el que no podem fer es usar eixa violència, que sempre han usat contra nosaltres, entre nosaltres. Si vas a una manifestació feminista (o a qualsevol lloc) i ataques a altres dones que pensen diferent a tu… replanteja’t si eres feminista. NO podem convertir aquest moviment i aquests espais que hem construït amb unitat, sororitat i lluita comú en un lloc hostil en el que algunes dones persegueixen a altres i els fan el mateix que estem denunciant. Ho sent, però no. No importem ací una de les característiques del sistema patriarcal contra el que lluitem tant. Cada una defensa el que més s’estima, però sempre amb respecte a la companya.
Al cap i a la fi, sororitat, germanor entre dones.
