Sí, 52 anys de la gran nevada, però també 56 anys que J.V.Foix publicava la darrera nadala ‘d’Onze Nadals i un Cap d’Any’. Homenatge a la llengua, homenatge al català. La riquesa del lèxic de Foix es fa aquí gairebé sublim. Aquesta condicional, que fa que el poeta s’imagini tot el que oferiria al Nou Nat si fos el representant dels diferents oficis que anomena. Però el desenllaç és, pràcticament, una confessió personal en el sentit que reconeix que pertany a un altre tipus d’home, l’home que moltes vegades escriu a l’altra plana de la llei que dicta Déu. Al capdavall, el que fem tots i cadascú de nosaltres, molts cops sense ni saber-ho. Vuit estrofes de vuit versos. Seixanta-quatre versos en total. Tots de set síl·labes, sense error. I la rima: sempre 1r, 3r i 4t; 2n, 5è i 8è; i 6è i 7è, també sense error. Un monument de la llengua en aquest NADAL de cinquanta-sis anys després. I un poc més de silenci, si us plau. Santa Nit.
SI JO FOS MARXANT A PRADES
Si jo fos marxant a Prades
-A les boires de tardor-
Per guardar-vos les glaçades
Us donaria flassades
I caperons de castor.
I, per guarnir la pallissa,
Les figures de terrissa
On vós vestiu de pastor.
O pagès, amb deu vessanes
I mas propi a l’Aleixar,
Amb pous gelius i fontanes,
Tindríeu les avellanes
Que amb Vós voldria ensacar;
I, per cremar a la brasera,
La llenya que cap a l’era
Amb feixos de mal comptar.
Si fos l’hortolà que ensella
I em mira si vinc del dalt,
On la Verge té capella,
I em pregunta amb meravella:
-Què escrius al fosc de l’hostal?
Amb sarris de nous i figues
Saltaria rec i artigues,
I esperaria el Senyal.
O el pescador en mar coberta
Que surt tard, com és costum,
Ull clarós i xarxa oberta
Quan bolla la mata oferta,
I mira el vent on duu el fum,
Us portaria, d’albada,
Llobina, verat i orada
Frescosos de barca i llum.
Si fos pilot de passatge,
I vencés el Temps i els vents,
I a la ratlla del coratge,
D’un Més Enllà fes imatge
Amb Terra i Cel romanents,
Per Vós faria valises
D’aures antigues i brises,
I estranys i novells piments.
O escafandrer en cala aspriva,
I amb aire pur als flascons
M’afonés a la Cativa
I a la llum que l’alga aviva,
Llevés els tresors del fons,
Us els duria, mà fosca,
Amb sals a l’àmfora tosca,
I polsim dels galions.
Si fos panicer dels frares,
Als afores de Riells,
Couria fogasses cares
Prou farcides de mels rares,
I pinyonats a garbells.
Vindria a fer ballmanetes,
I a omplir la post, de puntetes,
De flaons i de crespells.
Però no ho só! Tinc cabana
I llibres, pertot, en feu;
Faig el sord a la campana
-O bé escric a l’altra plana
De la llei que Vós dicteu.
Us duc només l’esperança
Que, Contrast de la Balança,
Alceu els ulls i em mireu.
Prades, del Baix Camp
NADAL de 1958
