Si badem tot se’ns farà un problema. Segons com és el que alguns volen, ells desitgen que ens entortolliguem de tal manera que tothom sigui a tothom sospitós de deslleialtats. Cal ser molt rotund fins a una certa duresa: el que ha passat entre x, y o z no ens interessa gens i no volem sentir-ne a parlar, cap murmuració, cap xafarderia. La raó de la rotunditat és el fet que als x, y o z. Els cal per damunt de tot planificar, establir, realitzar fets de construcció nacional. Cal aixecar el castell.
Aixecar un castell té la seva lògica. És un fet que obeeix a una intenció i té unes regles. Xerrar és tota un altra cosa: sovint s’hi entretenen molt els que no tenen massa feina. Escric tot això perquè estic molt tip de massa gent que explica històries, tafaneries tèrboles sobre matèries que demanen molt de respecte i molta discreció. Com sóc molt malpensat, penso que si ens expliquen xafarderies a tota hora, i sempre fan el tafaner sobre la nostra lluita nacional, sobre el que estem construint, és per tal d’evitar que la construcció arribi a bon terme. Ho trobo repugnant. És repugnant. Xafarderia vol dir indiscreció, violació de la intimitat, murmuració. Repugnar és sentir una aversió invencible. No s’hi val pas a badar: hi ha gent que treballa amb constància per tal de trencar la nostra unitat com a poble.
Qui són i en nom de qui parlen? Curiositat la justa. Cal detectar-los i prescindir-ne, que no destorbin pas i ben poc cosa més. Que no ens entretinguin. No ens equivoquem pas sobre el seu poder aparent. Pesen ben poc al país malgrat el ‘bulto’ que fan, perquè molt poca gent els estima. Tan senzill i dens com això. Ruben Wagesnsberg sap cenyir molt bé la responsabilitat política en la frontera que avui resulta decisiva: “ERC és un partit que té presos polítics… Tinc l’obligació d’ajudar si un partit com ERC creu que els puc ajudar”. Wagensberg és molt lúcid quan ens avisa: “L’objectiu de la repressió és fer-nos parlar de la repressió”. Oïdes sordes i treballar en silenci. Ens cal una molt bona comunicació entre nosaltres per tal d’aixecar el castell. La qual cosa no vol dir pas retransmetre la jugada i que ens bloquegin. Sobra ingenuïtat. Les estratègies no es comenten gaire, o gens, les estratègies es formulen de tal manera que el que cal fer es faci i prou. S’ enfila l’agulla quan se’ns acaba el fil, s’agafa fil nou per tal de seguir cosint la peça que ens ocupa. En això estem. Ens espera la nostra tasca sense massa, o cap, comentari. Ens ocupen fets de construcció nacional. Volem fer el castell.
