Fets i no paraules, també des d’UDC.
Celebro les recents declaracions del President del Comitè de Govern d’UDC apostant per un canvi de llei electoral favorable a l’obertura de llistes, en un model semblant a l’alemany de doble llista. De fet no és cap novetat perquè certament aquest ha estat el criteri expressat per la direcció d’aquest partit de forma reiterada. És més, en diferents ponències congressuals d’UDC es defensa l’elecció en llista oberta dels candidats municipals en pobles de menys de 5.000 habitants.
Declaracions que van en la línea de les que seguidament i de forma textual es reprodueixen, extretes de “Una visión humanista de la democrácia”. Conferència del senyor JA Duran Lleida pronunciada dins del cicle “España 93: problemas, prioridades y proyectos” i del conegut discurs pronunciat pel President del Comitè de Govern al Paranif de la Universitat de Barcelona. Reflexions de fa temps però com veurem de plena actualitat:
1.- “El que suposa un risc major és el que succeeix en l’actualitat. Avui els aparells i direccions dels partits monopolitzen, en la majoria dels casos, una bona part del sentit de la democràcia. Tancant les llistes electorals a tots els nivells, reduïm la participació i, per tant, l’interès del ciutadà per la política. El propi polític, en qualitat de candidat o càrrec electe, es sent més obligat a respondre de la cessió de sobirania que els ciutadans lli han fet davant el partit que davant la societat. Es a dir, en la pràctica, el polític –el Diputat, el càrrec públic,…- se deu abans al seu partit que a la seva comunitat. I la democràcia, així administrada, apareix, en certa manera segrestrada pels partits”.
2.- “…. (la) nostra democràcia està sent debilitada, de alguna manera, pels partits –no tots- cada vegada més hermètics, menys democràtics i amb missatges menys estimulants.”
3.- “…, resulta alarmant comprovar l’exposició que, públicament i sense rubor, alguns partits fan del seu funcionament tant antidemocràtic. Com des de la direcció d’aquests partits s’anul·la la naturalesa participativa que la democràcia els exigeix, fins l’extrem de monopolitzar-la. Com, capficats en la discussió dels seus assumptes interns, donen un paper cada vegada més important a la tutela de la “màquina” i a una disciplina absoluta dels seus membres. Es parla molt de flexibilitat en el mon modern i pel contrari els partits són cada dia mes rígids, quan haurien de ser més flexibles. Només així els ciutadans podran participar més en la política y aquesta ser realment més democràtica.”
4.- “Optant per un sistema electoral de llistes tancades, como es va optar, se’ls lliurava, en bona mesura, el control del procés i, perquè no dir-ho, el control de present i futur del propi candidat, anul·lant els seus més elementals drets com a persona.”
5.- “Ens cal també una limitació de mandats en els partits i en determinats àmbits institucionals. He entès, i he defensat amb el cor i amb el cap que això no tenia sentit en els temps en què els forts lideratges han estat d’una gran utilitat per al país. Però estem parlant de futur. No parlo del passat, ni tan sols del present, parlo d’un futur on tot canviarà molt ràpidament, i on no té sentit que tot canviï a la velocitat que canvia menys les responsabilitats en determinats àmbits polítics i institucionals.”
6.- “Ens cal una llei de democratització dels partits, que reguli els drets i els deures del afiliats i afiliades; que empari el que no es consideri com una amenaça, sinó tot al contrari, com un enriquiment, el que hi hagi persones intel·ligents i amb independència de criteri. Insisteixo a conjugar les tres condicions: intel·ligència, independència i criteri, perquè també pot succeir -de fet succeeix- que hi hagi qui, faltant-li alguna d’aquestes condicions o fins les tres, pretengui un reconeixement que la democràcia interna li negui.”
7.- “Tot plegat ens hauria de permetre revitalitzar la política com a condició necessària per liderar el futur del país. Una reivindicació que també passa, i molt, per la complicitat dels mitjans de comunicació. Complicitat no amb els partits, sinó amb l’ètica de la renovació. Tots tenim el nostre codi deontològic, la premsa també, i convé que tots siguem capaços d’interioritzar en la nostra consciència la fidelitat, els nostres compromisos, per tal de contribuir amb eficàcia al bé comú de la comunitat.”
8.-“Aspirar al poder és un digne objectiu de qualsevol partit polític, sempre i quan es faci amb la deontologia democràtica pròpia del nostre sistema. Però es tracta d’analitzar el perquè i el com es vol arribar a aquest objectiu a la nostra democràcia. Sovint fa la impressió de que l’ únic que ens motiva es el perdurar en el poder; de que tota l’estratègia gira al voltant d’aquest suprem objectiu, quan el que resulta cada dia més imprescindible es que la política no sigui reduïda a la lluita per l’obtenció del poder polític, sinó que signifiqui un autèntic debat sobre la configuració del futur de la nostra societat.”
També el mateix President del Comitè de Govern ha declarat que en política no s’ha de buscar la destrucció de l’adversari sinó el diàleg. Sàvies paraules.
Aquestes oportunes reflexions del senyor Duran poden contribuir certament a recuperar el prestigi i confiança en la política o contribuir encara més a incrementar el seu descrèdit. Tot depèn de quelcom molt senzill: el propi exemple.
Aquí, uns quants afiliats a UDC i membres de l’associació El Matí, podríem detallar totes i cada una de les actuacions en línea absolutament contrària a la predicada que hem viscut. O reivindicar les oportunitats perdudes que ara permetrien a UDC ser un referent en aquestes qüestions. No ho farem perquè el nostre objectiu no és (tampoc?) la destrucció de ningú sinó l’aplicació pràctica del que es predica. Per això esperem que dins d’UDC es començi a donar exemple. Canviar la llei electoral depèn d’una molt amplia majoria política, ser-ne conseqüent dins de cada partit depèn només d’un mateix i es pot començar a fer ja des d’ara. Ho veurem aviat?
