Els banquers s’han convertit durant aquests darrers trenta anys de bonança econòmica en la classe feudal espanyola. El resultat del treball de dues generacions es troba en forma de dipòsit i de crèdit dels majors operadors bancaris de la història. Els banquers, i la munió de empreses de l’IBEX 35 per ells participades,malgrat està passant per un període escandalosament delicat, segueixen cobrant indecents sumes de diners manllevades de la nostra impossibilitat de fugir del sistema financer.
És escandalós que els alts executius i membres dels consell d’administració dels bancs i empreses participades (cal tenir present que els grans operadors energètics, d’autopistes, immobiliaris, telefònics, i tota quanta possible vinculació pseudomonopolista us pugueu imaginar formen part d’aquest megasistema) estiguin cobrant com a mínim prop de 5 milions d’euros l’any. Hi ha un cens pendent de fer, que els periodistes de la premsa econòmica haurien de fer, de les 500 persones de l’estat espanyol que cobren aquestes indecents sumes amb activitats clarament monopolístiques i obertament consentides i propiciades per l’estat (Sabeu, per exemple, que la superministra d’economia del govern Zapatero, sense cap escrúpol, ha “fitxat” per Endesa?). Crec que entre el BBVA, el Banc de Santander i la Caixa controlen el 80% de l’activitat bancària del país i tenen participacions o crèdit en gran part de les empreses monopolístiques de l’IBEX. Això és capitalisme salvatge.
Un executiu o un petit empresari amb sort pot cobrar 50 vegades menys que aquests ennoblits senyors financers. I qualsevol funcionari o operari o autònom cobra 200 vegades menys.
El sistema ha arribat a col·lapsar les decisions polítiques a tots nivells, ja que el grau de lobbysme d’aquests nobles davant de polítics i funcionaris és absolut. Això vol dir que Espanya (i també Catalunya) regula i fa lleis per afavorir-los en detriment dels qui no tenim més opcions que seguir existint dins de la ficció monetària que han creat. Voleu que parlem de la factura de la electricitat? dels desnonaments? Dels peatges?
Però sabeu el què és més greu? Que tot això, al marge de ser perfectament legal i ostensiblement ajudat per l’estat, és públic. Tothom que ho vulgui pot anar a consultar les edicions dels resultats d’aquestes grans companyies i veuran qui guanya aquestes sumes. Prenem l’exemple d’Abertis: aneu a la plana web i sabreu d’on provenen els principals ingressos d’aquests recaptadors d’impostos disfraçats, i què guanya el Sr. Alemany (molts milions). El Sr. Alemany, qui el nostre president ha triat com a president del CAREC, aquell organisme consultiu de la Generalitat format per grans professors i que ens ha de dir com sortir de la crisi, viu dels nostres peatges. També podreu veure qui en son els principals accionistes: us sona La Caixa? I fins fa poc en Florentino… Sí, en Florentino s’asseia a la dreta del Sr. l’Alemany, a l’esquerra del Sr. Fainé i davant del Sr….Roca!
He agafat un exemple, però no us els acabaríeu… Són veritables senyors, que controlen l’aigua que bevem, la llum que ens il·lumina, la benzina dels cotxes, els peatges de les carreteres, els telèfons, les teles… Són monopolis ennoblits que ens dessagnen i que volen seguir gaudint dels seus privi amb els nostres diners, que ells controlen. Amb un 25% d’aturats, si fos d’ells, miraria de guanyar menys i renunciar a certs privilegis, que tots els qui hem llegit una mica sabem com s’acaben aquestes coses…
